dijous, 26 de març de 2009

Una xicoteta gran pèrdua

Poc ens va durar la companyia de Xaneta, que tenia tantes ganes de llibertat que es va escapar i es va clavar en un raconet d'on no va poder eixir després, la pobreta. L'hem tingut poc temps, però suficient per a que l'estimàrem molt.
Però la vida segueix, i Xanet necessita companyia, així que li havem buscat a Xispeta:
Ací Xispeta, ací uns amics

diumenge, 15 de març de 2009

Zipi i Zape

Havia de passar, tots ho sabíem i era inevitable, no val ara penedir-se. L'altre dia escorcollava per una llibreria quan, de sobte, allí estava davant de mi l'obra definitiva, el llibre de capçalera imprescindible: "Historia de España. De los primeros pobladores a los Reyes Católicos".
Bé, mentisc, en realitat el llibre es deia "César Vidal - Federico Jiménez Losantos", l'altre és un subtítol sense importància, i si no em creieu mireu la portada (l'he posada ací a l'esquerra, més que res "por joder").
Si el nom dels "susodichos" no et provoca ja per si mateixa una suor freda per la regateta, el millor és analitzar eixe "altre títol" i preguntar-se com es pot fer una Història d'Espanya precisament de quan Espanya no existia. És soles un xicotet detall, clar. I si, insensat de tu, no pots evitar llegir la sinopsis i veus perles com: "la auténtica Historia de España, sin tergiversaciones nacionalistas ni distorsiones políticas" o "abrir los ojos a todos aquellos a los que se les ha explicado una historia mentida de nuestro país", crec que ja ho pots tindre tot prou clar.
En fi, no és que pense parlar molt més d'esta fauna i dels seus líders espirituals, però la cosa em va fer especial gràcia i havia de contar-ho a algú.

P.D. Una recomanació d'amic: fugiu com de la pesta d'un autor que és capaç "d'escriure" una mitjana de 15 llibres per any (20 en 2005) de temes molt diversos i allunyats de la seua suposada especialitat, que al·lega títols d'universitats no homologades (de la que a més és "catedràtic") i que diu que pot fer traduccions de 16 idiomes diferents. Això i més, ací.

diumenge, 8 de març de 2009

La família creix

La vida de fadrí està bé, ningú et molesta mentre dorms, tens tota la casa per a tu, ningú et lleva el menjar ni et desfà el niu que tan laboriosament t'has fet, fas les teues necessitats en el mateix raconet de sempre... però arriba un moment en que has de madurar i buscar un poc de companyia:

Ací Chaneta, ací uns amics

Evidentment, ja no hi ha prou amb el pisset de fadrí, així que cal mudar-se a un dúplex amb totes les comoditats:

Pis d'estudiant

Notre maison

Ara falta que ella estiga per la labor... però és difícil, som tan diferents, ella alcoianeta i jo valencianet...