dijous, 18 de juny de 2009

29 amics més

Arribant ja al final de curs, toca reflexionar un poc sobre el meu primer any com a docent, i la veritat és que les coses no han pogut anar millor, ocurrències polítiques apart.
Crec que he pogut acomplir els objectius marcats a l'inici, i així m'ho han demostrat els alumnes, perquè els suspesos, inevitables, no han sigut molts al cap i a la fi.
I especialment orgullós estic dels meus "tutorands", el 2n de Batxillerat "B", amb els quals tenia una responsabilitat afegida per l'any decisiu en què es trobaven i per impartir-los, a més, dos assignatures. També vaig ser l'encarregat d'acompanyar-los els tres dies a les Proves d'Accés Universitari la setmana passada, i per descomptat al soparot d'acomiadament, el que ha estretit més, si cap, la nostra relació.

Tot açò podria ser una valoració subjectiva per part meua, però tinc la immensa sort de saber que ells també m'aprecien de la mateixa forma, i m'ho van demostrar amb el pergamí que em van entregar i amb l'immerescut regal d'un rellotge.

Com vaig dir a la seua cerimònia de graduació, tindre alumnes així el primer any et facilita molt les coses i et motiva per a continuar amb il·lusió i ganes.
Soles espere que tinguen molta sort en la vida, i que sàpiguen que ací sempre tindran un amic.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Muy bien escrito el sentir de tu corazón, con un par, si señor con un par de sentimientos los tuyos. Inmensas gracias a tus alumnos, son ejemplares,FELICITACIONES PARA CON TOD@S.Besadetes y me siento muy orgullosa de ti.

Viper ha dit...

Gràcies estimada sogra, jo també estic molt orgullós, i més ara que sé que han aprovat tots el Selectiu.

Besadetes.

Mirims ha dit...

Jope que wai. Me'n alegre moltissim. t'ho mereixes.

Besitos

Viper ha dit...

Moltes gràcies! No hi ha res com aconseguir la teua vocació.

Besadetes.

Osukaru ha dit...

Mestres com tu fan molta falta en la societat en la que vivim hui en día. Ha de haver profes que motiven als alumnes de la manera en la que t'ho has fet. Si això no haguera sigut així no t'hagueren escrit eixe emotiu "pergamí".

Enhorabona!.

PD: Merda, fins jo m'he emocionat...

Viper ha dit...

Gràcies Osu, per desgràcia també hi ha molt d'apatia i de menfotisme en esta professió, però com en totes, clar.