dijous, 25 de juny de 2009

Clústers industrials alacantins (II)


EL TÈXTIL (I EL PAPER) D'ALCOI-ONTINYENT


Per a definir el primer clúster industrial que anem a abordar és precís eixir dels estrets límits administratius i endinsar-se en bona part de la província de València, ja que la regió tèxtil comprén, a més de les comarques de L’Alcoià-El Comtat, les de La Vall d’Albaida i La Costera, el que ve a ser un eix entre Alcoi i Ontinyent que arriba fins i tot a Xàtiva i Canals, comprenent altres poblacions com Agullent, Albaida, Bocairent, Banyeres de Mariola, Muro d’Alcoi i Cocentaina. Totes juntes suposen la segona manufactura tèxtil nacional, després del nucli català al voltant de Terrassa i Sabadell, amb una forta especialització en l’anomenat “tèxtil de la llar” (mantes, cortines, jocs de taula, cobrellits, tovalles…), tot incloent les filatures que les abastixen.

La indústria alcoiana fou primerenca tant pel que fa al País Valencià com al conjunt d’Espanya. Arrelada en la pràctica medieval dels artesans llaners o peraires, ja estava regulada gremialment amb la Fàbrica de Draps des del 1497, però el seu gran impuls, afavorit per la Corona, es donaria al segle XVIII. Els recursos hídrics i llaners que havien mantingut la preindústria alcoiana esdevingueren insuficients, fet que motivà el pioner procés de mecanització des del 1818, l’arribada del vapor al 1832, i el començament de la indústria centralitzada i el sistema de factoria cap al 1850-60. La conjuntura de primeries del segle XX fou molt favorable, especialitzant-se en draperia de baixa qualitat i regenerats de borra de cotó i llana, i consolidant-se el sistema de fàbrica “integral”, però des de mitjans de segle, els canvis en els gustos estètics, l’ús generalitzat de les fibres sintètiques i les noves característiques de la demanda, fan caure tot aquest sistema i imposen la reconversió cap a les xicotetes manufactures de producció horitzontal i l’elaboració de productes per a la llar, escampant-se també pels pobles circumveïns. Paral·lelament, primer Bocairent i després Ontinyent, ja als anys 50 del segle XX, tingueren una ràpida expansió lligada a l’especialització en la fabricació de mantes, arribant a concentrar el 90% de la producció espanyola, però la modernització de les instal·lacions també va permetre ampliar la gamma de manufactures, diversificar la producció i accedir als mercats exteriors, fets que li van permetre a la capital de la Vall d’Albaida adaptar-se millor a les successives crisis del sector i convertir-se actualment en la capital del tèxtil valencià.


En aquesta mateixa zona també va existir un important clúster paperer que hui en dia ja pràcticament es pot donar per extingit. D’orígens molt antics a Xàtiva, ja documentada al 1150, va ser de nou en Alcoi on veritablement es va impulsar la modernització de la indústria paperera, amb la data de 1755 com a inici de la manufactura amb tines holandeses. Sempre en alternança amb el tèxtil, el paper arribaria prompte a nuclis propers com Cocentaina, Banyeres, L’Alqueria d’Asnar, L’Orxa i Ontinyent, especialitzant-se en la fabricació de paper de fumar. Les màquines contínues s’introduïren en Alcoi entre 1880 i 1884, canviant per complet la producció, i el darrer intent per consolidar el sector es produeix amb la creació al 1934 de “Papeleras Reunidas S.A.”, agrupant a diverses empreses d’aquestes comarques i convertint-se en la primera productora nacional de paper de fumar, fins que una llarga crisi va obligar al seu tancament al 1986.