divendres, 17 de juliol de 2009

Cinefília (II)

Sapieu, oh príncep, que poc després de la caiguda d'Atlantis va arribar Conan el Cimmeri, cabell negre, adustos ulls, espasa en mà, lladre, mercenari, assassí, preparat per a xafigar amb els seus peus els enjoiats trons de la Terra, i tenia molt clar què era el millor de la vida:



Jajajajaja! No, ara de veritat:



3 comentaris:

Osukaru ha dit...

Conan sí que sap el que mola de veritat!. Com molaría anar-se'n de canyes amb ell!!. Jajajaa!.

Osukaru ha dit...

Per cert, m'agrada molt aquest secció estiuenca!. Tinc curiositat per saber quins moments vas seleccionant.

Viper ha dit...

Gràcies, permanezcan atentos a sus pantallas...