dijous, 2 de juliol de 2009

Clústers industrials alacantins (i IX)


CONCLUSIÓ


No estan tots els que són (podríem citar la xocolata de La Vila Joiosa, l’alfareria d’Agost, les olives farcides d’Alcoi…), però sí els clústers que havem assenyalat són els més destacats en volum de producció al panorama alacantí i, més d’una vegada, al nacional. La seua força no està en les grans factories, ja que és aclaparadora la majoria de xicotetes i mitjanes empreses, sinó en les seues sòlides relacions de competència i, alhora, de cooperació, col·laboració i compenetració.

El mitjà físic, com havem vist, ha afavorit esta situació, bé per la disponibilitat de matèries primeres, bé per l’escàs sòl cultivable i el clima àrid que afavorixen l’impuls del sector secundari. També la proximitat de l’important port d’Alacant i les seues possibilitats exportadores han fet molt pel desenvolupament de la indústria de la zona, al temps que ha apropat les necessàries inversions de capital forà. Però tots aquests condicionants no expliquen per sí sols aquesta elevada concentració i especialització industrial, així que no hi ha més remei que assenyalar també, com a element determinant, aquell comú caràcter de “tossuderia, perspicàcia i esperit d’empresa” del que parlava Fuster.

Els clústers industrials alacantins. Font: elaboració pròpia


BIBLIOGRAFIA

CERDÀ, MANUEL (dir.): Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Ed. Prensa Valenciana, València, 2005.

CERDÀ, MANUEL i GARCÍA, MARIO (dirs.): Enciclopedia Valenciana de Arqueología Industrial. Edicions Alfons el Magnànim, València, 1995.

FUSTER, JOAN: Nosaltres, els valencians. Edicions 62, Barcelona, 1977.

PIQUERAS, JUAN: El espacio valenciano. Una síntesis geográfica. Ed. Gules, València, 1999.

PIQUERAS, JUAN (dir.): Geografia de les comarques valencianes. Ed. Foro, València, 1995.

PORTER, MICHAEL: La ventaja competitiva de las naciones. Ed. Vergara, Buenos Aires, 1991.