diumenge, 26 de juliol de 2009

Sessió contínua (XIII)

Aprofite ara que tinc temps i interromp momentàniament la sèrie estiuenca per a reprendre una altra que tenia pendent i que no toque des de fa any i mig (com passa el temps!), la Sessió Contínua on vaig agrupant per gèneres en DVD les diverses pel·lícules que tinc amuntonades. Ens quedàrem a mitjan pèplum i era el torn dels mites bíblics.

EL PÈPLUM: ELS MITES BÍBLICS

Primerament, cal assenyalar que, tot i assimilar normalment "mitologia" a "paganisme" i front al "cristianisme", jo li done la mateixa consideració als mites gres, per exemple, que a tots aquells recollits a la Bíblia, i per això les pose pertanyents al pèplum. Pel que fa a la recopilació de hui, em referisc concretament a l'Antic Testament, ja que les pel·lícules relacionades amb la vida de Crist les inclouré dins les dedicades a Roma.

La Biblia (John Huston, 1966)
Aquesta formava part d'un projecte molt ambiciós que tractava de filmar tots els relats bíblics a càrrec de diferents directors, però finalment soles es va fer la "primera part", que recull des de la creació d'Adam i Eva fins a Abraham, passant per episodis tan coneguts com Caïm i Abel, Noè i el Diluvi, la Torre de Babel, Sodoma i Gomorra i el sacrifici d'Isaac. Amb un gran elenc d'actors (Peter O'Toole, Richard Harris, Ava Gardner, George C. Scott o el propi John Huston), pense que el director té la virtut d'acontentar a tots: els que hi busquen inspiració, veuran la caiguda de la humanitat i la seua posterior redempció, i els que soles tenen un interés "documental", com jo, veuran un film desmitificador que ens mostra la crueltat a que pot arribar el Déu judeocristià. Si no l'haveu vist, vos la recomane, perquè no és una pel·lícula bíblica tradicional, sinó més bé una interpretació un poc abstracta i metafòrica.

Los Diez Mandamientos (Cecil B. DeMille, 1956)
El clàssic per excel·lència de les pel·lícules bíbliques, amb el protagonisme de Charlton Heston com a Moisès i Yul Brynner com a Ramsès. Es tracta d'un remake sobre una anterior versió de 1923 amb el mateix nom i director, però aquesta la superaria sobre tot pel que fa als efectes especials, mereixedors d'un Oscar, el millor exemple dels quals el tenim amb la famosa obertura de la Mar Roja. Es compta la història de Moisès des de la seua infantesa, quan és abandonat en una cistella al Nil i rescatat i adoptat per la filla del faraó. Més tard, serà conscient dels seus orígens hebreus, i es convertirà en el líder del seu poble en l'Èxode cap a la Terra Promesa, després d'haver provocat les famoses deu plagues sobre Egipte.
Finalment, a mitjan periple, Déu li donarà en el Sinaí les lleis que donen títol a la pel·lícula.

Sansón y Dalila (Cecil B. DeMille, 1949)
La llarga durada de les dos anteriors soles deixa lloc per a una peli més, i he acabat per triar aquesta, ja que apart de ser un pèplum prou pur, amb Victor Mature com a Samsó, també és la primera en color d'un seguit de films d'inspiració bíblica, destacant David y Betsabé (Henry King, 1951) o Salomón y la reina de Saba (King Vidor, 1959). Samsó és un governant hebreu dotat d'una força descomunal gràcies als seus cabells, tot i que a la pel·lícula se'ns presenta com una persona noble i justa, quan el que apareix al Llibre dels Jutges és ben diferent. En qualsevol cas, és seduït per una filistea, Dalila, que s'assabenta del seu secret i l'entrega als seus enemics. El film s'acaba amb la famosa escena de Samsó cec i nugat a les columnes del temple filisteu, pregant a Déu per a que li done forces per a tombar l'edifici damunt d'ells, com així ocorre finalment.

I fins ací aquest breu recull bíblic, en el pròxim ja arribem als temps dels romans.