dimecres, 30 de setembre de 2009

Ruta càtara (i VI)

Arribat ja l'últim dia del viatge, soles quedava tornar cap a casa i, ja que venia de pas, parar en Girona, on vam tindre també guia local.


La ciutat conserva molt bé el seu nucli medieval, i apart han tingut bones campanyes de restauració, destacant les muralles i el barri de la jueria.


És famosa també la seua catedral gòtica feta amb una única i gran nau, però malauradament no vam poder entrar, perquè ens venia el temps justet i tampoc ens apetia massa pagar els 10 euros per cap que demanen, així que ho deixàrem per a altra ocasió.


Vam dinar allí, retrobant-nos amb la cuina pàtria, tot i que a base de menús del dia ens havíem apanyat prou bé al llarg de tot el periple francés, i per la vesprada ja vam seguir amb el viatge de tornada.


Com a conclusió, la veritat és que el viatge ha anat molt bé, tot i les reserves inicials que tenia respecte a aquesta modalitat. Tant el conductor com la guia acompanyant van estar molt atents i van tindre diversos detalls amb nosaltres, i amb la resta del passatge tampoc vam tindre cap problema, i fins i tot vam fer amics. L'hotel també va ser un encert, i els llocs a visitar, amb els matisos que he anat comentant en aquesta sèrie de retalls, van cobrir les nostres expectatives, així que podem donar-nos per satisfets.

dimarts, 29 de setembre de 2009

Ruta càtara (V)

El matí del cinqué dia tocava visitar Foix, capital de l'antic comtat, que tenia com a principal (i quasi únic) atractiu el seu castell, així que allí que vam pujar.



També aprofitàrem per a dinar, ja que per la vesprada tocava el destí més "friki" de tot el viatge: Rennes-le-Chateau. Per a qui no li sone de res, es tracta d'un xicotet poble famós per un capellà que va viure allí, Bérenger Saunière, i que es va fer misteriosament ric, construint-se tota una mansió al costat mateixa de l'església, la qual també va reformar.
Prompte es va crear la llegenda d'un tresor que s'havia trobat en un altar d'origen visigot, possiblement uns pergamins amb informacions sorprenents, i eixa ha sigut la base de moltes novel·les pseudohistòriques posteriors, una d'elles El código Da Vinci.
En fi, si voleu saber més, mireu l'enllaç que he deixat abans en el nom del poble, jo passe a exposar-vos el que vam veure, com per exemple un cartell que prohibeix fer forats en tot el municipi, sembla que farts ja de tants "caça-tresors":


L'església és d'obligada visita, i certament té detalls un poc estranys, com una inscripció a la porta d'entrada que diu "terribilis est locus iste" ("aquest lloc és terrible"), un dimoni que sosté la pila d'aigua beneïda i uns àngels damunt amb la frase "par ce signe tu le vaincras" ("amb aquest signe li venceràs"), i una sèrie d'imatges per tota l'església tampoc massa habituals. De tota manera, pel que sembla van ser comprades per catàleg i no fetes ex professo per a aquest lloc, així que de misteri tenen poc.


 La casa del capellà és actualment un museu, i dins et trobes diversos aspectes de la llegenda del poble, com l'altar (cap per avall) on es suposa que es trobava el tresor, amb un forat a la seua base:


 Però el que més sorprén és el luxe amb el que van viure el sacerdot i la seua "criada", i pel que sembla no tenia tant a veure amb un tresor com amb la seua corrupció a l'hora de vendre misses i demanar almoines per al profit propi.


Bé, i al dia soles li quedava passar per Limoux, una localitat amb no massa atractius, però que ens va permetre comprar el seu vi espumós "Blanquette" per als nostres respectius progenitors.

dimecres, 23 de setembre de 2009

Ruta càtara (IV)

El quart dia estava completament dedicat a la visita a Tolosa, la quarta ciutat més gran de França, capital que fou durant un temps del regne visigot i actual centre de la indústria aeronàutica europea, ja que allí es construeixen els polèmics Airbus.


El dia ja es presentava interessant només al veure l'atípic guia que ens havia tocat, tot un personatge, i vam passar gran part del matí seguint-lo pels monuments més interessants de la ciutat.


El primer era el Capitoli, antiga institució que hui allotja l'ajuntament i que compta amb diverses sales magníficament decorades en diversos estils.


 A continuació visitàrem l'església dels Jacobins, gòtica però amb la peculiaritat de tindre soles dues altes naus, amb una filera de columnes al mig entre les que destacava la de l'extrem de l'absis, la coneguda com "palmera dels jacobins".


Quedava per veure la basílica de Saint Sernin, que en realitat es tracta del famós Sant Fermí de Pamplona, i que consisteix en una església romànica de peregrinació, molt de l'estil de la de Santiago de Compostela.


Amb això i un poc de temps lliure se'ns va fer l'hora de dinar, i per la vesprada quedava un passeig en vaixell pel Canal del Migdia, una espectacular obra d'enginyeria del s. XVII que permetia unir de forma navegable l'Atlàntic amb el Mediterrani sense passar per l'Estret de Gibraltar.


I amb un poc més de temps lliure (que la veritat , ja ens sobrava), vam completar el dia. Una visita que hauríem gaudit més si no fóra per la "frescoreta" que ens va fer:


dimarts, 22 de setembre de 2009

Ruta càtara (III)

El tercer dia tenia un afegit que en principi no es contemplava a l'itinerari, Albi, quan certament va tindre importància amb el catarisme (la croada es coneix també com "albigesa") i, a més, és un lloc digne de visitar. M'imagine que el van incloure per compensar la poca "xulla" de les visites a Narbona i Besiers.


El primer que et crida l'atenció és el predomini absolut de la rajola roja a totes les seues construccions, fins i tot la imponent catedral de Santa Cecília, que sembla més una fortalesa. L'interior en canvi està completament decorat amb pintures renaixentistes.


L'altre reclam de la ciutat és el museu del seu pintor més famós, Toulouse-Lautrec, i que evidentment no vam deixar passar.


Una vegada ja dinats, la vesprada quedava per a Mirepoix, un xicotet poble que, més que per la fosca catedral de Saunt Maurici, destaca per haver mantingut la morfologia medieval.



D'especial interés és la seua plaça porticada, amb antigues casones com la dels Cònsols, que manté les bigues de fusta originals amb caps llaurats.


Una vegada tornàrem i sopàrem a l'hotel, encara vam tindre un altre "regal" no contemplat inicialment: una visita nocturna a Carcassona, on ara sí, vam poder passejar més tranquil·lament i fer-se de pas algun "cubatilla".

dilluns, 21 de setembre de 2009

Ruta càtara (II)

El matí del segon dia el teníem dedicat al "reclam" del viatge: la visita a la Cité de Carcassona, el conjunt murallat millor conservat d'Europa... o caldria dir millor restaurat, perquè és evident que el que es veu tindrà poc a veure amb el que era en realitat.

De tota manera és un lloc molt pintoresc i peculiar, que soles té com a punt negatiu la gran massificació turística que pateix i que no et fa gaudir-lo completament (òbviament, el nostre grup també va contribuir un poc més a eixa massificació).

Potser la part més interessant siga l'església gòtica, en la que són evidents les contínues readaptacions i transformacions que han donat lloc a elements tan curiosos com aquesta vidriera mig tapada:

Després de dinar allí, per la vesprada tocava visitar Narbona i Besiers. La primera encara té un cert interés, destacant la catedral dels Sants Just i Pastor i l'imponent Palau Arquebisbal:

Però la segona crec que és l'únic que de veritat sobrava de la ruta, ja que no compensa anar-hi per veure soles la catedral de Sant Nasari. De tota manera, allí es va donar un important episodi de la croada càtara, ja que els catòlics la van arrasar sense distingir amics o enemics, amb la famosa frase del legat papal de "mateu-los a tots i Déu ja distingirà als seus".

Després d'un dia un poc esgotador, tornàvem a l'hotel per a sopar.

diumenge, 20 de setembre de 2009

Ruta càtara (I)

Posant en ordre les fotos del viatge que havem fet aquest estiu, m'he adonat que encara tenia en la "nevera" totes les eixides realitzades des de l'any passat, així que permeteu-me que faça un poc de trampes i les pose al seu lloc cronològic. Si voleu veure-les, ací les teniu:
Pel que fa a enguany, l'opció escollida ha sigut el País Càtar, i per primera vegada havem optat per anar en viatge organitzat amb Paisajes, i oblidar-se així d'agafar el cotxe o de buscar-se la vida d'ací cap allà, ja que es requerien molts desplaçaments.
Els càtars van ser una heretgia medieval que va tindre diferents versions per tota Europa, però els més coneguts foren els del sud de França, al Llenguadoc-Rosselló, contra els que es va organitzar una croada que els va exterminar per complet.
El primer destí, en ruta cap a l'hotel de Carcassona, va ser Perpinyà, famosa al franquisme per ser destí de molts espanyols per a anar al cine sense censura. Sorprén com d'arrelada i el que es protegeix la cultura catalana a aquesta ciutat (més que a molts municipis valencians), on tots els indicadors són bilingües en francés-català, i fins i tot es donen classes exclusivament en aquesta llengua a la universitat.

Destaquen monuments com el Castellet, antiga presó, i la Llotja, però la catedral, en canvi, no és gran cosa. No va haver temps suficient per a veure el Castell dels reis de Mallorca, un poc allunyat, així que queda pendent per a altra ocasió.

Altre aspecte que em va cridar l'atenció són els nombrosos exemples d'arquitectura modernista, potser més per, de nou, la influència catalana que per la francesa:

I sense temps per a més el primer dia de viatge, vam arribar a l'hotel, el mateix per als 5 dies, i que per sort estava prou apanyat, tot i algun problema que va haver amb els menús que ens tocaven per a sopar, però que es va poder solucionar.

dissabte, 12 de setembre de 2009

Rita caca

Perquè tarda 400 en desaparéixer... recicla!

dimarts, 8 de setembre de 2009

El dia més llarg

Hui ha sigut un d'eixos dies que més em valdria haver-me quedat al llit.
Després d'estar tot el mes d'agost sense poder saber la nota que tenia al curset de la Capacitació en valencià, i de pujar-me considerablement la factura telefònica per totes les cridades a Conselleria, per fi em vaig assabentar de la qualificació d'apte. Els vaig donar encara un parell de setmanes de marge, i hui he decidit anar ja a Alacant a pel corresponent certificat... que no ha aparegut enlloc. Coses de Conselleria, diuen.
Decidits a no fer el viatge de bades, havem pensat en quedar-se a dinar per algun centre comercial de la capital, sense recordar que hui precisament passava per allí la volta ciclista. Carrers tallats i una bona estona de retenció al sol mentre el cotxe es convertia en una sauna finlandesa.
Quan per fi havem pogut dinar tranquil·lament, pensava que el pitjor ja havia passat, però a punt d'arribar a Alcoi ens ha aturat un distingit membre d'un benemèrit cos, per no dir-lo d'altra forma, informant-nos molt amablement que el radar ens havia "retratat" a 120 per l'autovia... en un tram que marcava a 100. Tal perill públic ha sigut multat amb 100 euros, 70 si els pague prompte, però no m'han llevat punts. Supose que esperava que li donara les gràcies.
En fi, que he tornat sense el propòsit del viatge, "sablat" i amb cara de babau.
Me'n vaig a dormir.

dilluns, 7 de setembre de 2009

De por

Primer partit que li veig al Depor, després de l'empat a Alacant la setmana passada i de l'eliminatòria copera front al Vila Joiosa, al qual vam tornar a guanyar ahir... en l'últim minut, això sí:



El primer que em crida l'atenció, desconnectat com he estat tot l'estiu, és la gran renovació del planter després de l'anada de Bordalàs, començant evidentment pel nou entrenador, Paco López, i seguint amb els 17 fitxatges, ja que soles han seguit Maestro, Barrena, Carrión, Fernando Martín, Carpio i Diego Jiménez, mentre que havem perdut alguns efectius importants com Linares, Sergio Mora o Negredo.
Es prompte per parlar, ja que l'equip s'ha d'acoblar, però sobre tot ha de tindre més protagonisme el centre del camp, ja que havem tornat al clàssic "pilotà i tots cap amunt" i els recursos ofensius són molt pocs. Començaré a confiar més en ells si guanyen la setmana que ve a l'Ontinyent, per descomptat.

divendres, 4 de setembre de 2009

Muro 2.0

Després del debut de l'any passat, ja s'havem repartit les assignatures d'enguany i no m'ha anat malament del tot: repetisc amb la Geografia de 2n de Batxillerat, i com a novetat tinc dos 4t d'ESO amb Ciències Socials (Història Contemporània Universal), sent tutor d'un d'ells. També m'ha tocat una optativa de 3r d'ESO, Taller del Geògraf i de l'Historiador, on tindré prou llibertat amb els continguts, així que ja veuré com m'ho apanye. El punt negre són les dues d'Atenció Educativa a 2n d'ESO que tinc, però almenys m'he lliurat de la Ciutadania.
Ja vos aniré contant.