dimarts, 8 de setembre de 2009

El dia més llarg

Hui ha sigut un d'eixos dies que més em valdria haver-me quedat al llit.
Després d'estar tot el mes d'agost sense poder saber la nota que tenia al curset de la Capacitació en valencià, i de pujar-me considerablement la factura telefònica per totes les cridades a Conselleria, per fi em vaig assabentar de la qualificació d'apte. Els vaig donar encara un parell de setmanes de marge, i hui he decidit anar ja a Alacant a pel corresponent certificat... que no ha aparegut enlloc. Coses de Conselleria, diuen.
Decidits a no fer el viatge de bades, havem pensat en quedar-se a dinar per algun centre comercial de la capital, sense recordar que hui precisament passava per allí la volta ciclista. Carrers tallats i una bona estona de retenció al sol mentre el cotxe es convertia en una sauna finlandesa.
Quan per fi havem pogut dinar tranquil·lament, pensava que el pitjor ja havia passat, però a punt d'arribar a Alcoi ens ha aturat un distingit membre d'un benemèrit cos, per no dir-lo d'altra forma, informant-nos molt amablement que el radar ens havia "retratat" a 120 per l'autovia... en un tram que marcava a 100. Tal perill públic ha sigut multat amb 100 euros, 70 si els pague prompte, però no m'han llevat punts. Supose que esperava que li donara les gràcies.
En fi, que he tornat sense el propòsit del viatge, "sablat" i amb cara de babau.
Me'n vaig a dormir.

2 comentaris:

Mirims ha dit...

jajajajjajajjaja aiii pobre. Espere que per lo menos pogueres dormir sense cap tipo de malson...

Viper ha dit...

Eixe condol em queda...