divendres, 30 d’octubre de 2009

Classe de res

Aprofitant que l'Església torna a fer la seua campanya habitual i necessite desfogar-me, comente un article de fa unes setmanes que em va semblar molt interessant i que m'afecta directament, ja que enguany també m'ha tocat donar algunes hores "d'Atenció Educativa".
Per a que s'aclariu, recordareu que en la nostra època als que no triàvem "Religió" ens impartien "Ètica", amb continguts molt variables i a criteri del professor de torn. Aquesta va ser substituïda per "Alternativa a la Religió" on, de nou, es tractava de tindre als xiquets entretinguts. La LOE la va convertir en "Atenció Educativa", en virtut dels acords encara vigents amb el Vaticà, pels quals l'ensenyament públic havia de contemplar com a assignatura la Religió. Esta aberració ha provocat el següent problema: que tots aquells pares els quals, amb bon criteri, no volen que adoctrinen als seus fills amb bestieses, es veuen obligats a matricular-los en "classe de res", perquè per llei no podem dotar a eixes hores de cap contingut educatiu, ja que perjudicaria als que estiguen en Religió.
Com aguantar a quasi 30 xiquets de 2n d'ESO (en el meu cas) sense fer res? A l'article diuen algunes solucions, com el parxís, els escacs... jo he optat per posar alguna peli de tant en tant o improvisar jocs sobre la marxa, però no deixa de ser un suplici.


Malgrat tot, eixa no és la qüestió, perquè en definitiva és la nostra feina, el que em fot és que a estes altures encara es mantinga una assignatura com la Religió, amb professors designats per l'Església i pagats pel Govern, i posant en dubte la suposada laïcitat de l'Estat.
Que desaparega és qüestió de temps, perquè per sort cada vegada en són més els que opten per l'Atenció Educativa, però mentrestant jo optaria per posar la Religió a primeres o a últimes hores, i els altres xiquets que se'n anaren a sa casa. Un horari injust per als professors de Religió? Sí, però també és injust que cobren igual que nosaltres sense haver fet cap oposició.

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Venjança!

Arriba l'hora de la veritat i no, jo no oblide. És el moment que estàvem esperant per a trencar les estadístiques, per a demostrar a Canal 9 que hi ha vida més enllà de les creus de terme... llàstima que no el puguen retransmetre, perquè al menys ara sí que els veurien.



Porfa, que siga un resultat que em motive a anar a Mestalla i tornar la mateixa nit d'ací dos setmanes...

dissabte, 24 d’octubre de 2009

Memòries d'una fàbrica

Vaig veure ahir a la premsa que Pau Galbis presentava dos documentals que ha realitzat sobre aspectes d'Alcoi al Centre Cultural. Un d'ells, El capità dels bascos, ja el vaig enllaçar fa un temps, i ara m'he trobat en els comentaris d'aquell retall que també està disponible l'altre, Memòries de Tossals, que tracta sobre la famosa empresa "Antonio Peralta S.A.", la qual va fer fallida al 1990 i després es transformà en cooperativa amb el nom de "Filatura Tossals", fins la seua definitiva desaparició al 2005. Un gran testimoni de que les fàbriques, a més d'infraestructures i empresaris, sobre tot són els seus anònims treballadors.


divendres, 23 d’octubre de 2009

La realitat supera la ficció

Si abans pose el retall de l'altre dia, abans la realitat ens demostra que sempre supera la ficció: una mare ve a protestar i a "recurrir" una amonestació que li han posat a la seua filla, per què no hi està d'acord. La xiqueta "soles" li havia dit "subnormal" a un professor.

Vivir para ver.

dimecres, 21 d’octubre de 2009

On fgansé, sivuplé

No sé si deu ser masoquisme o què, però ara que ja no tinc cap obligació d'examinar-me de res, va i m'apunte a Francés de l'Escola Oficial d'Idiomes. No sé si aguantaré els 6 anys per a aconseguir el títol superior, però mira, mentre dure alguna cosa m'ensenyaré, que fins ara els meus coneixements es reduïen als membres de la Resistència: Ohlalà, Selaví, Cancan, Parabrís, Turifel, Croissant, Sufflé, Creperí i Café Olé.


 

dimecres, 14 d’octubre de 2009

40 anys d'educació

De tan gran veritat com és, no sé si riure'm o plorar.


divendres, 9 d’octubre de 2009

Màxima rivalitat familiar

A algú li han desbaratat el dia "de la Comunidad"...


A veure com m'ho munte jo ara en casa.

diumenge, 4 d’octubre de 2009

Esperpent

M'he assabentat de l'últim episodi d'estultícia protagonitzat pels nostres il·lustres governants del Cap i Casal, i la veritat és que té collons la cosa, parlant malament.
Resulta que per al proper 9 d'octubre s'ha decidit recuperar l'òpera de Ruperto Chapí anomenada Roger de Flor, i adaptar-la com a versió de concert. El cas és que algun "il·luminat" va veure massa referències catalanes al text, per altra banda lògiques si considerem que el protagonista era el capità d'una companyia d'almogàvers, i ha decidit fer unes "adaptacions" consistents en canviar "català" per "aragonés" o "valencià":


El que a un moniato de hui en dia li moleste una cosa que al compositor i al llibretista els va semblar el més normal (villener un i de la Vega Baixa l'altre, i per tant poc sospitosos de catalanisme), diu molt del grau d'imbecil·litat al que s'ha arribat.
Però no sols això: prendre la decisió conscient de manipular així una obra artística, sense vergonya ni cap càrrec de consciència, en un exercici de censura purament dictatorial, diu encara més de la impunitat en que pensa que es troba tota aquesta gentola.
Mireu el segon vídeo d'aquest retall de fa un temps i digueu-me si la realitat no supera a la ficció.
Fàstic que em donen, hòstia.

dijous, 1 d’octubre de 2009

Els profes... sionals

Oficialment, Eli i jo ja som una parella de profes, ja que l'han cridat per a fer la seua primera substitució en un institut i ara ja continuarà en la bossa d'interins fins que aprove les "opos" i aconseguisca plaça. La llàstima és que ha sigut un poc lluny, en Jérica (prop de Segorbe), però soles és per a cobrir una baixa d'un mes, així que és probable que en aquest curs encara tinga altre destí.

Ànims i sort, Eli, t'ho mereixes.