dimarts, 29 de setembre de 2009

Ruta càtara (V)

El matí del cinqué dia tocava visitar Foix, capital de l'antic comtat, que tenia com a principal (i quasi únic) atractiu el seu castell, així que allí que vam pujar.



També aprofitàrem per a dinar, ja que per la vesprada tocava el destí més "friki" de tot el viatge: Rennes-le-Chateau. Per a qui no li sone de res, es tracta d'un xicotet poble famós per un capellà que va viure allí, Bérenger Saunière, i que es va fer misteriosament ric, construint-se tota una mansió al costat mateixa de l'església, la qual també va reformar.
Prompte es va crear la llegenda d'un tresor que s'havia trobat en un altar d'origen visigot, possiblement uns pergamins amb informacions sorprenents, i eixa ha sigut la base de moltes novel·les pseudohistòriques posteriors, una d'elles El código Da Vinci.
En fi, si voleu saber més, mireu l'enllaç que he deixat abans en el nom del poble, jo passe a exposar-vos el que vam veure, com per exemple un cartell que prohibeix fer forats en tot el municipi, sembla que farts ja de tants "caça-tresors":


L'església és d'obligada visita, i certament té detalls un poc estranys, com una inscripció a la porta d'entrada que diu "terribilis est locus iste" ("aquest lloc és terrible"), un dimoni que sosté la pila d'aigua beneïda i uns àngels damunt amb la frase "par ce signe tu le vaincras" ("amb aquest signe li venceràs"), i una sèrie d'imatges per tota l'església tampoc massa habituals. De tota manera, pel que sembla van ser comprades per catàleg i no fetes ex professo per a aquest lloc, així que de misteri tenen poc.


 La casa del capellà és actualment un museu, i dins et trobes diversos aspectes de la llegenda del poble, com l'altar (cap per avall) on es suposa que es trobava el tresor, amb un forat a la seua base:


 Però el que més sorprén és el luxe amb el que van viure el sacerdot i la seua "criada", i pel que sembla no tenia tant a veure amb un tresor com amb la seua corrupció a l'hora de vendre misses i demanar almoines per al profit propi.


Bé, i al dia soles li quedava passar per Limoux, una localitat amb no massa atractius, però que ens va permetre comprar el seu vi espumós "Blanquette" per als nostres respectius progenitors.