dimarts, 29 de desembre de 2009

Biblioteca Alcoiana (XII)


Títol: Personajes alcoyanos  
Autor: Rafael Abad Segura 
Any d'edició: 2002 
Editor: Autoedició, Gráficas Agulló (imp.), Cocentaina.      
Pàgines: 520 
ISBN:---

Si hi ha alguna cosa que ens agrade més als alcoians que parlar d'Alcoi, segurament serà parlar dels propis alcoians, i en la bibliografia local trobarem alguns exemples. De tots ells, la recopilació més completa i rigorosa sens dubte és aquesta, amb 300 biografies de "personajes que han enaltecido nuestra ciudad", segons paraules del propi autor.
Aquest és més conegut pels diferents treballs artesans que constitueixen la seua activitat professional: pergamins, figures, obsequis de tot tipus... però també ha escrit algunes obres molt interessants de les que ja anirem parlant.
Aquesta en concret se'ns presenta com un voluminós exemplar (originalment en fascicles) on, com a mínim, dedica una pàgina a cada personatge, havent alguns que ocupen més pàgines, en funció dels seus mèrits.També és destacable que de la pràctica totalitat puga adjuntar una fotografia o imatge.
Respecte al criteri de selecció, cap de tot: artistes, industrials, religiosos, polítics, intel·lectuals... amb un sol punt en comú: tots havien faltat ja en el moment de l'elaboració del llibre. Supose que seria complicat, sobre tot per les enveges i les pressions que pogueren haver, incloure a personatges encara vius, però això també provoca que hi hagen absències importants i indiscutibles, com Amando Blanquer, que en aquell moment encara vivia.
De totes formes, és l'únic que se li pot tirar en cara (bé, això i algunes errades puntuals detectades), i que podria solucionar-se amb una ampliació d'ací uns anys. Mentrestant, és una útil obra de consulta a l'abast de tothom i encara a la venda, a més de trobar-se disponible, per descomptat, a la Biblioteca Municipal.

diumenge, 27 de desembre de 2009

Biblioteca Alcoiana (XI)


Títol: Julio Puig, un poeta liberal  
Autor: Rafael Coloma Payá 
Any d'edició: 1968 
Editor: Autoedició, Imprenta La Victoria (imp.), Alcoi.     
Pàgines: 83 
ISBN:---

Poc ens indica en un primer moment la temàtica alcoiana d'aquest llibret, i potser a mi també m'hauria passat desapercebut si no fóra pel seu autor, Rafael Coloma, de qui ja havem comentat alguna obra.
En esta ocasió tenim per primera vegada una biografia, concretament del periodista i polític alcoià Julio Puig Pérez (1850-1915), també escriptor i poeta, faceta aquesta que més li interessa a l'autor, com reflectix el títol de l'obra i la seua pròpia estructura: tres capítols centrats en "El periodista", "El poeta" i "El hombre", i l'altra meitat del llibre dedicada a recollir diverses composicions poètiques del biografiat.
Així, veiem que Julio Puig va ser el fundador del Heraldo de Alcoy, un dels periòdics més importants i de més duració que havem tingut al nostre poble; també va ser nombroses vegades regidor i fins i tot diputat provincial, sempre pel partit liberal, i amb una peculiar ideologia que combinava republicanisme i catolicisme; per últim, el 1906 va ser nomenat Cronista Oficial d'Alcoi, càrrec que mantingué fins la seua mort.
Com a resum de l'obra, direm que falla com a biografia, per la seua brevetat, però sobre tot falla com a recopilació de l'obra escrita del protagonista, i com a mostra, dos comentaris d'altres autors:
Jordi Valor, en la ja ressenyada Costumbrismo alcoyano, diu: "Y un poeta liberal, como alguien le llamó en un intento biográfico, donde por cierto no se alude para nada a la faceta vernácula que hoy se nos pone de relieve, el periodista Julio Puig Pérez [...]". Criticava, per tant, que Coloma no parle en cap moment de la producció en valencià del biografiat.
I Adrián Miró, en Del Alcoy literario, assenyala: "Seguro que Rafael Coloma no tuvo la oportunidad de leer el teatro de Julio Puig cuando publicó su volumen [...] Dos son los paneles a que Coloma reduce la obra de Julio Puig, "el periodista y el poeta". A ellos convendría añadir, creo que con toda justicia, el de comediógrafo". No cal més explicació.
Per tant, una obra incompleta, però fins al moment l'única que fa referència a aquesta personalitat destacada de l'Alcoi d'entre-segles. Difícil ja de trobar, però amb dos exemplars existents a la Biblioteca Municipal.

diumenge, 20 de desembre de 2009

Els millors del món

Ja fa temps que vaig deixar enrere el meu forofisme futbolístic i, apart de les aventures i desventures del Deportivo, poc més m'interessa de "l'esport rei". Això no lleva que, de tant en tant, gaudisca amb el meu "altre" equip, el Barça, que ahir es va coronar oficialment com a millor equip del món.

I ho és, no sols per haver-se fet amb el títol que així ho acredita, ni per haver guanyat tot el que es podia guanyar aquest any, ni per fer un futbol vistós i ofensiu, ni tan sols per ser la base d'eixa selecció nacional que també està donant-nos alegries. Ho és, també, per detalls com, en un món on el negoci ho és tot, no portar publicitat a la samarreta i damunt col·laborar amb la causa d'UNICEF. I sobre tot, ho és per no renunciar en cap moment a la seua filosofia i a una línia que es va encetar 20 anys enrere i que ha donat els seus fruits: un entrenador i 7-8 jugadors habituals, entre ells el millor del món, eixits de la seua pròpia pedrera (i alguna altra "perla" que espera tornar, com Cesc). Evidentment, no hi han diners que puguen comprar el grau de sentiment barcelonista, d'implicació i de compenetració que tenen aquests jugadors, i això es nota.
Sí, aquest Barça és fill (o rebes-net si comptem a Van Gaal i Rijkaard) del "Dream Team" de Cruyff als 90, que a la seua vegada ho era del Milan de Sacchi i els holandesos als 80, el qual heretava l'esperit de l'Ajax (amb Cruyff de jugador) dels 70, amb un futbol ofensiu com el Santos de Pelé als 60, o el Madrid de Di Stéfano i companyia als 50. En definitiva, el Barça és l'equip del segle XXI, i que li dure, pel bé del futbol.

divendres, 18 de desembre de 2009

Biblioteca Alcoiana (X)


Títol: Guía del forastero en Alcoy.  
Autor: Gonzalo Faus Sanchis 
Any d'edició: 1864 
Editor: José Martí Casanova, Imprenta Juan Martí (imp.), Alcoi.    
Pàgines: 408    
ISBN:---

Hui vaig a parlar d'una de les autèntiques joies de la historiografia alcoiana, tant pel moment en què va ser editada com pel seu contingut, matisant, per descomptat, que el que jo tinc és una edició facsímil a la que em referiré al final de la ressenya.
Abans de res, aclarir l'autoria de l'obra, ja que en qualsevol lloc la trobareu com "Guía de Martí", i realment aquest José Martí va ser l'editor i impulsor de la mateixa, a més de finalitzar la impressió quan es va fer amb el negoci del seu germà Juan, qui es traslladà a València (on el seguiria José pocs anys després). Però l'autor de la majoria de textos és el mestre d'escola Gonzalo Faus, i a d'ell se li ha de reconéixer el mèrit i la seua erudició, a més de la seua modèstia al no aparéixer enlloc com a autor dels mateixos. La seua autoria ja la recull un contemporani, Manuel Rico, en el seu Ensayo biográfico y bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia (1888), i així ho confirmen els dos autors que s'han apropat a l'estudi d'aquesta Guía: Adrián Espí amb Cien años de "Guía del forastero en Alcoy" (1964) i Antonio Castelló en Inicios de la imprenta en Alcoy (1997).
Respecte al contingut, res millor que copiar literalment l'ampli subtítol de l'obra: "contiene la topografía y la historia de Alcoy, su estadística, división y ensanche de la ciudad, la descripción de sus edificios públicos, religiosos y civiles, fiestas populares, biografías de sus hijos y vecinos más notables, y un nomenclátor de todos los fabricantes, los comerciantes y demás vecinos cuyas señas pueden ser útiles. Completado con una revista de la provincia de Alicante, del distrito electoral, partido judicial y término de Alcoy, y de los pueblos de este partido Agres, Alfafara y Bañeras, etc. etc. Adornado con grabados y un perfecto plano de la ciudad".
És a dir, tot el que se li pot demanar a un llibre descriptiu d'un poble. Això fa que la seua rellevància històrica siga monumental, ja que ens permet conéixer al detall l'Alcoi de mitjans del segle XIX, i per descomptat ha sigut font inesgotable per a qualsevol historiador que s'haja aproximat a l'època. Potser on coixege més siga en l'apartat d'Història d'Alcoi, ja que recull algunes falsedats que estaven vigents en aquell moment i que després s'han desmuntat, però res se li pot qüestionar en l'àmbit geogràfic i estadístic. Com a remat, té ben plegadet (les dimensions de la guia són de mitja quartilla) un detallat plànol d'Alcoi que sovint em deixa embovat una bona estona, intentant traslladar-lo a la ciutat actual.
En definitiva, una obra absolutament imprescindible t'agrade o no la Història i, el que és el millor, completament assequible, ja que l'editorial "Misèria i Companyia" va promoure el 1990 una edició facsímil de la que es va encarregar la llibreria "París-Valencia" del Cap i Casal, especialistes en aquest tipus de reproduccions, i que encara tenen disponible a molt bon preu.
De l'original, lògicament, oblideu-se, ja que soles existeixen localitzats 9 exemplars: quatre en la Biblioteca Municipal, un en la d'Alacant i la resta en mans particulars.

dimecres, 16 de desembre de 2009

Biblioteca Alcoiana (IX)


Títol: Costumbrismo alcoyano. Ensayo de un esencialismo comunitario.   
Autor: Jordi Valor i Serra 
Any d'edició: 1973 
Editor: Autoedició, Imprenta Hispania Alcoyana (imp.), Alcoi.   
Pàgines: 108 
ISBN:84-400-6653-8

Aquesta és la primera obra alcoiana no estrictament "històrica" que ressenye, però el costumisme de qualsevol poble no deixa de ser també una imprescindible faceta del seu passat i del seu caràcter.
L'autor, Jordi Valor i Serra, mestre i escriptor alcoià,  es va caracteritzar per ser un dels màxims defensors de la utilització escrita de la nostra llengua en uns temps, la postguerra, en què no era massa fàcil ser-ho. Paradoxalment, aquest llibre està escrit en castellà, però ell mateixa es disculpa en una "justificació idiomàtica" a l'inici, on addueix el seu desig de difusió de l'obra entre els estudiosos del folklore a nivell nacional. En qualsevol cas, tots els poemes i cançonetes recollits ens els oferix en la seua llengua original.
L'obra consisteix en un detallat repàs a tot el calendari festiu alcoià, acompanyat, com deia, per algunes composicions literàries o de la tradició oral relacionades amb cada efemèride. Lògicament, li dedica especial atenció a la Trilogia Festera, i finalitza aproximant-se a costums com la "volta als ponts" o a la tradició teatral i musical del nostre poble.
És curiós veure com alguns costums s'han perdut completament de 30 anys ençà, mentre que d'altres, feliçment, s'han recuperat, com aquell desaparegut "Belén de Guiñol" de la placeta del Fossar que hui trobem millor instal·lat.
En resum, un llibret molt recomanable per a conéixer un poc més les tradicions alcoianes, les "essències comunitàries" a què es referix el subtítol, tot i que la seua limitada edició de 500 exemplars fa que siga difícil trobar-lo a bon preu. De tota manera, i com sempre, hi ha un a la Biblioteca Municipal.

dimarts, 15 de desembre de 2009

Encara no és el dia dels inocents

- Oye, Alejandro, que vienen ahora y nos dan 11 millones de euros para los portátiles.

- Pues no sé, Paco, nosotros no tenemos ni un clavo para cofinanciar lo que falte.

- ¡Qué me vas a contar! ¿Y ahora que les decimos a éstos?

- Tú déjame a mí...

- Mira que ni lo del inglés ni lo de los chinos volverá a colar...

- Tranquilo, algo se me ocurrirá:



Al final, ho paguem els mateixos.

dilluns, 14 de desembre de 2009

Aïllats

Tot i que la calor de fa unes setmanes no ho feia presagiar, la neu no falla a la seua visita anual per aquestes comarques, amb el conseqüent caos que això comporta i que enguany ha creat una situació insòlita: per moments havem estat completament incomunicats del món, al tallar-se tant el Barranc de la Batalla com el Port d'Albaida, i ni pensar-ne d'eixir cap a l'interior per Banyeres o Agres o cap a la costa per Benilloba, Planes o Beniarrés, que estarien igual o pitjor, evidentment. 





Així que cap eixida terrestre per a Alcoi, Cocentaina, Muro i L'Alqueria d'Asnar, llevat, paradoxalment, d'eixe tren del que ningú se'n recorda i que era la meua única forma de tornar a casa quan açò passava i jo estava estudiant a València.
Por em fa pensar el que passaria si aquests temporals duraren dies o setmanes, però s'ha de reconéixer que aquest problema ha vingut sobre tot per les obres de l'autovia, tant cap a Alacant com cap a València, i que hauran fet la carretera impracticable, així que és de suposar que quan s'acabe tot el tram, mai tornarem a patir aquesta situació.
I si no, s'independitzem i au.

diumenge, 13 de desembre de 2009

Biblioteca Alcoiana (VIII)


Títol: Esborrany de la Cort del Justícia d'Alcoi dels anys 1263-65. Estudi i transcripció.  
Autor: Ricard Bañó i Armiñana 
Any d'edició: 1996 
Editor: Ajuntament d'Alcoi i Institut de Cultura "Juan Gil-Albert", Gráficas Ciudad (imp.), Alcoi. 
Pàgines: 142 
ISBN:84-89136-10-6

L'any 1994, amb motiu de la commemoració del 150 aniversari de l'atorgament del títol de Ciutat a Alcoi, l'Ajuntament va impulsar una sèrie de llibrets de diferent temàtica local, un dels quals és aquest que tenim al davant. A l'autor, Ricard Bañó, ja el coneixem, però aquesta és una obra que es correspon més amb la seua especialitat de medievalista.
Com el seu nom indica, la major part del llibre és una transcripció de l'esborrany que utilitzaven els escrivans de la Cort del Justícia, una espècie de recull d'actes notarials i judicials que ens permet conéixer diversos plets, topònims, usos i costums dels alcoians d'aquella època, poc després de la fundació de la vila l'any 1256. Però si important és el contingut, també ho és el continent, doncs es tracta del document en paper més antic de tot el País Valencià i, evidentment, del nostre Arxiu Municipal.
Aquest llibre suposa, doncs, una font imprescindible per a tots aquells que vulguen conéixer aquell text, ja que l'original requereix amplis coneixements paleogràfics. A més, la transcripció és literal, en les tres llengües en què es va escriure: llatí, català i aragonés, així que si el que voleu és aproximar-se als fets que es reflectixen, són més recomanables els diversos articles que tant Bañó com Josep Torró han anat escrivint en diverses publicacions i que apareixen citats en les notes i la bibliografia de l'obra que ens ocupa, la qual també compta amb un índex toponímic i onomàstic.
En qualsevol cas, recentment havem conegut una nova edició revisada que, a més, inclou una reproducció facsímil de l'original, però malauradament va dirigida soles a investigadors i no s'ha posat a la venda, tot i que en la Biblioteca es pot consultar. Ací teniu una ressenya d'aquesta edició del 2008.
Pel que fa a la que ens ocupa, tot i editar soles 1.000 exemplars, encara no és massa difícil de trobar, i per descomptat també es pot consultar en diverses biblioteques.

dimecres, 9 de desembre de 2009

Més realitat que ficció

Seguisc amb la línia d'alguns retalls anteriors, aquesta vegada gràcies a l'humor genial de "Vaya semanita":



I ara, una notícia recent ací. Almenys, alguns encara tenen trellat.

divendres, 4 de desembre de 2009

Desvariant de la variant

Aquest matí, venint des de Muro, m'he trobat de sobte amb un dilema: Alcoi (sud) o Alcoi (nord). Dos paraules, soles dos paraules, que acaben amb anys i dècades d'embotellaments, de sorolls, de contaminació, de tardar mitja hora en travessar la ciutat, de poca qualitat de vida, en definitiva, sobretot al voltant de les travessies Alameda, Joan Gil-Albert, Entença, Alçamora i Santa Rosa.
Un món de possibilitats s'obria davant meu i, decidit, m'he llançat per Alcoi (sud) a explorar noves terres i noves perspectives. La depuradora i les fàbriques dels Algars per ací, un viaducte de 500 metres sobre el Serpis, una visió poc habitual d'Alcoi des de l'est, on anirà la futura connexió amb l'hospital;  una nova alternativa amb Alcoi (centre) i, en un sospir, 3 o 4 minuts, ja estava a l'altre costat, amb una perspectiva magnífica de les ruïnes del Molinar (a veure si ara ja se'n recorda algú de que estan allí).
A falta d'acabar els trams del Barranc de la Batalla, Muro i el port d'Albaida, ja tenim ací la gran obra del segle XXI d'aquestes comarques. A gaudir-la.

dimecres, 2 de desembre de 2009

Biblioteca Alcoiana (VII)


Títol: El ferrocarril Alcoi-Gandia. El Xitxarra: 1893-1969 (Quaderns EINES, 4)  
Autors: David Abad i Ruiz, Roc Mompó i Arques, Ximo Nebot i Navarro, Andreu J. Vaquer i Aracil.  
Any d'edició: 1991  
Editor: I.B. "Pare Eduard Vitòria", Gráficas Ciudad (imp.), Alcoi.  
Pàgines: 81  
ISBN:---

Segon llibre d'aquesta col·lecció que apareix per ací, editat per l'Institut "Pare Vitòria" i realitzat per alguns dels seus alumnes. En esta ocasió es tracta d'un treball molt documentat sobre la Història d'aquest "trenet dels anglesos" que tant ens va apropar en el seu moment a les costes de La Safor, arribant fins al seu declivi i final.
Formalment es tracta d'un treball d'investigació perfecte (es nota la coordinació de Paco Blay): molta documentació, fotografies, plànols, mapes, gràfiques, notes, un índex i una bibliografia. A més, s'inicia fent una breu referència als altres ferrocarrils alcoians: el de Villena, el de Xàtiva i el projecte d'Alacant, oferint-nos una completa panoràmica d'aquest mitjà de transport pel que fa a aquestes comarques.
Destacaria especialment les fotografies actuals de tot el recorregut fins a Gandia, junt amb la recuperació d'algunes antigues, sobre tot les referents a l'estació d'Alcoi, totalment desapareguda, i de la que no conec cap imatge de conjunt.
Després d'aquest treball la línia encara es revitalitzaria al convertir-la en via verda, tot i que alguns trams s'han tallat per obres posteriors, i fins i tot ara existeix un museu a Almoines. També es va fer un altre llibre molt més complet sobre el tema, del que ja en parlarem, però, de nou, no se li pot demanar més a un treball d'institut. En resum, una obra molt recomanable per a tots aquells que vulguen aproximar-se al tema, un poc difícil de trobar però disponible a nombroses biblioteques de les localitats per on passava el tren.

dimarts, 1 de desembre de 2009

Biblioteca Alcoiana (VI)


Títol: Moviments sísmics a Alcoi (1568-1993) (Col·lecció "Fem Història", 2) 
Autor: Ricard Bañó i Armiñana 
Any d'edició: 1996  
Editor: Misèria i Companyia, Imprenta Belguer (imp.), Alcoi.   
Pàgines: 35  
ISBN: 84-87885-22-5

Alcoi té mercat, encara que xicotet, per a qualsevol cosa que s'escriga, i una prova evident és aquest llibret que ofereix el que promet: una relació de tots els moviments sísmics que ha patit la ciutat des del primer registre conservat, el 1568, fins al moment d'escriure l'obra.
L'autor, destacat medievalista, antic director de l'Arxiu i Biblioteca Municipal i actual professor de Secundària (i amb blog enllaçat ací a l'esquerra), cerca tots els registres existents sobre aquest tema, els quals no inclou en una bibliografia però sí menciona en la introducció i en cada entrada de l'inventari sísmic. També fa una classificació dels terratrèmols per intensitat segons l'escala MSK, de la qual també assenyala els diferents graus existents.
D'entre tots els sismes registrats a Alcoi, destaca el del 2 de desembre de 1620, el més destructiu i l'únic que va causar víctimes, 30 en concret, i que també va ser la causa de l'actual patronatge de Sant Maure.
Poc més a dir, una curiositat històrica per a qui tinga interés i que, tot i la seua reduïda edició de 300 exemplars, no és massa difícil de trobar, a més d'estar disponible a la Biblioteca Municipal.