diumenge, 20 de desembre de 2009

Els millors del món

Ja fa temps que vaig deixar enrere el meu forofisme futbolístic i, apart de les aventures i desventures del Deportivo, poc més m'interessa de "l'esport rei". Això no lleva que, de tant en tant, gaudisca amb el meu "altre" equip, el Barça, que ahir es va coronar oficialment com a millor equip del món.

I ho és, no sols per haver-se fet amb el títol que així ho acredita, ni per haver guanyat tot el que es podia guanyar aquest any, ni per fer un futbol vistós i ofensiu, ni tan sols per ser la base d'eixa selecció nacional que també està donant-nos alegries. Ho és, també, per detalls com, en un món on el negoci ho és tot, no portar publicitat a la samarreta i damunt col·laborar amb la causa d'UNICEF. I sobre tot, ho és per no renunciar en cap moment a la seua filosofia i a una línia que es va encetar 20 anys enrere i que ha donat els seus fruits: un entrenador i 7-8 jugadors habituals, entre ells el millor del món, eixits de la seua pròpia pedrera (i alguna altra "perla" que espera tornar, com Cesc). Evidentment, no hi han diners que puguen comprar el grau de sentiment barcelonista, d'implicació i de compenetració que tenen aquests jugadors, i això es nota.
Sí, aquest Barça és fill (o rebes-net si comptem a Van Gaal i Rijkaard) del "Dream Team" de Cruyff als 90, que a la seua vegada ho era del Milan de Sacchi i els holandesos als 80, el qual heretava l'esperit de l'Ajax (amb Cruyff de jugador) dels 70, amb un futbol ofensiu com el Santos de Pelé als 60, o el Madrid de Di Stéfano i companyia als 50. En definitiva, el Barça és l'equip del segle XXI, i que li dure, pel bé del futbol.