dilluns, 25 de gener de 2010

Concursant

L'últim tràmit (espere) que he de passar des que vaig aconseguir la plaça de professor, és l'anomenat "concurs de trasllats", que servirà per a donar-me el meu destí definitiu.
Per si no sabeu de què va la cosa, una vegada aproves amb plaça l'oposició, estàs un any "en pràctiques" i un altre "en expectativa". Aquests dos anys has d'anar en juliol al Palau de Congressos de València (a partir d'enguany ja serà telemàtic) i, en funció de l'ordre en l'oposició, triar entre els destins que queden quan t'arriba el torn. Per sort, he pogut escollir el que volia els dos anys i ben prop de casa.
Però de cara al tercer any, el destí ja serà el definitiu, i el procediment és un altre: fas una llista de fins a 300 centres de tot el País Valencià, sense saber si hi han places lliures o no, i després, en funció de la disponibilitat i els teus mèrits, et donen el primer que no estiga "ocupat", o el que ells vulguen si els 300 ho estan .
Aquest destí és ja la teua plaça en propietat, i si no t'agrada has de romandre al menys dos anys allí per a poder tornar a concursar.
En realitat, si no em donen un destí dels 30 primers que he posat, més o menys, la veritat és que qualsevol altre ja no m'interessa, així que a veure si hi ha sorteta.
El 3 de març, els resultats provisionals.

dimarts, 19 de gener de 2010

Una vella aspiració

Quan açò de ser profe soles era un projecte a molt llarg plaç, ja tenia en ment aplicar una de les meues aficions a les classes: els còmics. Ara per fi m'he decidit i comence amb la primera experiència d'aquest tipus, triant per a l'ocasió l'obra La guerra de las trincheras (1914-1918), de Jacques Tardi, que ens servirà per a treballar la Primera Guerra Mundial.



El curs, en aquest cas, és 4t d'ESO, però també serviria per a 1r de Batxillerat. Com que el còmic consta de diversos relats curts, he triat el primer d'ells per a ser treballat, i ens permetrà sobre tot apreciar els patiments dels soldats, les condicions de vida a les trinxeres i, el més important, la inutilitat i el despropòsit de les guerres. Amb eixa finalitat, després d'haver-los facilitat als alumnes una còpia del relat (fer-los comprar un còmic a 18 € i del que hi hagen suficients exemplars és inassolible), se'ls repartirà un full amb 10 qüestions al voltant del mateix:



Finalment, comentarem les respostes i reflexionarem conjuntament al voltant de les mateixes. De segur que els servirà, al menys, per a visualitzar i comprendre millor un conflicte que als llibres de text sempre queda massa asèptic.

dimarts, 12 de gener de 2010

Tots tenim un passat

No sé què és més inquietant: si el subtítol d'un ABC "republicano de izquierdas", si les falleres alçant el puny esquerre, o si el peu de foto d'una "Valencia en la vanguardia del antifascismo". Cómo hemos cambiado...

Portada del 01/09/36

dilluns, 11 de gener de 2010

Retorn al gèlid Collao

Després de més de dos mesos sense poder passar-me pel Collao, me s'ocorre tornar en una de les vesprades més fredes que recorde. Sort que anàvem ben equipats i que el partit ha estat entretingut, amb resultat final de 2-o contra l'Alacant.
M'he trobat amb un Depor molt sòlid i, per moments, amb un joc molt vistós. Cert és que l'Alacant ja no és el que era, i damunt porten tres mesos sense cobrar (ai, Negredo, si t'hagueres quedat ací...), però l'Alcoyano també els ha deixat poques opcions i ha tingut un domini quasi absolut, llevat dels inicis del segon temps.
M'ha agradat molt la davantera, especialment el voluntariós Luis Gil i el virtuós Víctor Curto, que ha marcat un gran gol en els pocs minuts que ha tingut. A Pau Franch, en canvi, el veig "torpón", però mira, també va fent golets (hui el que fa 6), així que no se li pot demanar més. Al centre del camp ho han fet molt bé Alcolea i Xavi Molina, tot i que es troba a faltar la qualitat de Sergio Mora, mentre que a les bandes també han tingut molt de perill Adrià i Diego, quasi sempre quan eren ajudats pels laterals (Carpio, volgut per l'Elx de Bordalás, està immens). El centre de la defensa és, per a mi, la part més fluixa, especialment per Castillo, massa nerviós o "falló" de vegades. Maestro ha intervingut poc, el suficient per a fer una gran parada en la línia de gol.

En definitiva, seguim en promoció d'ascens, seguits de prop per un emprenyador Ontinyent.

dimecres, 6 de gener de 2010

Biblioteca Alcoiana (XIV)


Títol: Centenario de la Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy 
Autor: Rafael Coloma Payá 
Any d'edició: 1985 
Editor: Asociación de Amigos y Damas de los Reyes Magos, Gráficas Díaz (imp.), Alacant. 
Pàgines: 167 
ISBN:84-398-2878-0

Completem aquesta personal celebració del 125 aniversari amb la ressenya d'aquest llibre, obra precisament de l'altre autor  encarregat de defendre l'antiguitat de la nostra Cavalcada, com assenyalàvem ahir.
En aquest cas, el llibre és un dels pocs projectes que finalment va portar endavant la "Asociación de Amigos y Damas de los Reyes Magos" per a celebrar el Centenari, ja que poc temps abans l'Ajuntament els havia retirat la confiança per a organitzar una Cavalcada de la que s'encarregaven des dels anys 70.
L'autor planteja l'obra com un anuari, on recull totes les referències de la premsa local a l'acte de la Cavalcada en els seus cent anys d'Història. Això provoca que molts anys siguen repetitius, per les poques notícies, o directament inexistents, per l'absència de premsa a la postguerra, però potser hauria sigut desitjable una major investigació històrica d'aquest període on el propi autor va ser protagonista destacat, fins que ell mateix fundara el Ciudad el 1953.
Pel que fa a la part històrica, totes les dades d'interés ja venen reflectides en l'anterior obra d'Adrián Espí, així que l'únic que ens interessa d'aquest llibre són els anys que hi han entre les dos publicacions, que precisament ens mostren l'auge i caiguda de l'entitat que patrocinava aquesta edició. En aquest sentit, és d'agrair que l'autor parle amb pels i senyals de tot el que va envoltar la polèmica entre aquesta associació i l'Ajuntament que finalment va portar a la situació actual, on aquest últim, junt amb altra associació, la de Sant Jordi, s'encarreguen d'organitzar la desfilada.
En definitiva, un llibret complementari de l'anterior i que ja és difícil de trobar, però hi ha un exemplar a la Biblioteca Municipal.

dimarts, 5 de gener de 2010

Biblioteca Alcoiana (XIII)


Títol: La Cabalgata de los Reyes Magos  
Autor: Adrián Espí Valdés 
Any d'edició: 1974 
Editor: Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Alcoy, Gráficas Ciudad (imp.), Alcoi. 
Pàgines: 230  
ISBN:84-400-1058-3

Comencem un any nou amb un llibre molt apropiat per a l'efemèride que precisament celebrem hui, si l'oratge ens deixa. En realitat es tracta de la segona edició, revisada i ampliada, d'un altre llibre de mateix títol i autor publicat el 1968, i que ve a ser un repàs sobre l'origen i evolució de la nostra Cavalcada dels Reis Mags, que enguany complix 125 anys.
L'autor, catedràtic d'art jubilat (a qui vaig tindre com a professor) i conegut erudit alcoià, va ser un dels que més es va significar, junt amb el ja conegut Rafael Coloma, en la polèmica que va haver amb Sevilla als anys 50 sobre quina era la Cavalcada més antiga d'Espanya, ja que aquells afirmaven que ho era la seua, original de 1918. Els autors alcoians van lluitar molts anys demostrant que la nostra era de 1885, fet que hui en dia ja és plenament reconegut.
Aquells debats van ser un dels motius de la publicació d'aquesta obra, que consisteix en un estudi molt complet, rigorós i documentat de la Història d'aquesta celebració, arrodonit amb annexos com una bibliografia, una recopilació de bàndols i al·leluies, i fins i tot un apèndix fotogràfic. Es nota, en definitiva, la formació com a historiador del seu autor.
Una obra molt recomanable per a qui vulga saber alguna cosa d'aquest tema, un poc difícil ja de trobar però amb les seues dos edicions disponibles a diverses biblioteques públiques. Per a no confondre's, aquesta segona edició també es coneix amb el títol de Historia y anecdotario de la Cabalgata de los Reyes Magos de Alcoy.