dilluns, 29 de març de 2010

Els voltors de Sant Cristòfol

Aquest passat cap de setmana, i com a part d'un curset del CEFIRE, vam fer una excursió a les pedreres de Sant Cristòfol per a conéixer el Projecte Canyet, que ha recuperat la població de voltor comú que hi havia antigament a la zona.

Aquestes pedreres, junt amb les del Salt, són d'on es va traure pràcticament tot el material que veiem a Alcoi quan els carreus de pedra eren la principal tècnica constructiva, i així queda reflectit en les marques que van deixar anys i anys de tràfic continu de carros.

Ja abandonades, les pedreres els han vingut molt bé als membres de FAPAS, amb Àlvar Seguí al capdavant, per a realitzar el seu projecte des de l'any 2000, i que hui en dia ja ha aconseguit una població molt nombrosa de voltors a base d'alimentar-los regularment.

 Part fonamental del projecte és donar a conéixer aquestes aus al públic en general i conscienciar-lo, apart de marcar-les, estudiar-les i investigar els seus costums, evidentment, i amb eixa finalitat s'ha creat un mirador que permet observar-les molt a prop.

Vam tindre molta sort al trobar un gran nombre de voltors en plena feina carronyera quan arribàrem, i ens va permetre estar una bona estona contemplant-los.

Palomo cojo el último

De barsella

Exhibicionista

La veritat és que es tracta d'una experiència que recomane a tot el món, i el millor és aprofitar el "dia de portes obertes" que se sòl fer per octubre.

divendres, 26 de març de 2010

Biblioteca Alcoiana (XXII)


Títol: Tardofranquismo y transición democrática en Alcoy (1973-1979)
Autor: Pedro Juan Parra Verdú
Any d'edició:2008
Editor: Misèria i Companyia, Gráficas El Cid (imp.), Alcoi. 
Pàgines:508
ISBN: 978-84-87885-47-0

Ja que estem últimament amb la temàtica de la Transició, quina millor obra que aquesta, l'estudi definitiu sobre aquell període al nostre poble, i que en realitat es tracta d'un resum de la tesi doctoral del seu autor, qui exerceix com a professor de Geografia i Història a l'institut de Cocentaina.
Es podeu imaginar l'impressionant volum d'informació que trobarem a aquest llibre, i és que no li falta de res: uns primers apartats dedicats a aspectes geogràfics (demografia, sectors econòmics, urbanisme...), les dos parts centrals del treball, Tardo-franquisme i Transició, i finalment, un índex de fonts utilitzades, altre de sigles i, per descomptat, una completa bibliografia. Per si això fóra poc, a part de les diferents imatges, gràfics o taules estadístiques que van apareixent al llibre, s'adjunta un DVD amb una durada d'una hora que recull alguns moments gràfics, audiovisuals i radiofònics d'aquella època, completament inèdits. Gran treball de l'autor i també de l'editor.
Si es pot posar alguna "pega", immerescuda de totes formes, és la densitat per algun moment d'alguns apartats, en funció també de si al lector li resulten més interessants o no, però és que s'havia d'incloure tot, clar.
Un llibre que ve a omplir un gran buit a la historiografia alcoiana, però que al mateix temps deixa un altre: està encara per escriure l'obra que estudie la postguerra i el franquisme a la nostra zona.
En resum, molt recomanable i molt fàcil d'aconseguir, degut a la seua recent publicació.

dimarts, 23 de març de 2010

Biblioteca Alcoiana (XXI)


Títol: Diario de sesiones. Memorias del alcalde de la Transición.
Autor: Alberto E. García Rodríguez
Any d'edició: 1983
Editor: Autoedició, Gráficas Díaz (imp.), Alacant.
Pàgines: 354
ISBN: 84-398-0102-5

Si fa poc deia que era una sort tindre unes memòries d'un protagonista de la Transició al nostre poble, doble sort és tindre també les d'un altre: Alberto Emilio García Rodríguez, Alcalde d'Alcoi des de la dimissió de Rafael Terol, el 27 d'abril de 1977, fins al 16 d'abril de 1979, poc després de les primeres eleccions municipals democràtiques. Curiosament, totes dues es van publicar el mateix any i ens permet comparar-les.
La primera diferència, i que dóna molt a entendre, al meu paréixer, és al propi títol: Terol es considerava "un alcalde" de la Transició, i García Rodríguez "el alcalde" de la Transició. Curiós, si tenim en compte que aquest darrer va arribar al seu càrrec de rebot, simplement perquè no hi havia cap altre regidor que volguera fer de ninot de falla fins a la cremà democràtica. Malauradament, eixe to el trobem al llarg de tota l'obra: hi ha un cert aire de superioritat, de no reconéixer els errors propis, de soles citar articles periodístics afalagadors, de fer-ho millor que qualsevol altre... de, fins i tot, considerar-se elegit "democràticament", perquè va entrar a l'Ajuntament votat com a representant del Tercio Familiar, encara baix l'alcaldia de Paco Vitoria. Massa pretensions d'algú que, en definitiva, soles estava allí "interinament".
Però tampoc vull ser tan cruel, perquè s'ha de reconéixer que el moment era molt difícil, i ser l'Alcalde suposava enfrontar-se a les associacions veïnals i a tots els nous partits polítics, així que s'havia de tindre les idees molt clares i un cert esperit negociador. Això, o ànsies de "manó", que tot pot ser.
Al final del llibre inclou un índex d'una "Biblioteca de Autores Alcoyanos", que va impulsar ell, i que supose hui en dia deu d'estar integrada ja als fons de la Biblioteca Municipal.
En fi, com veieu no he sigut massa imparcial, però com a mínim li reconec el mèrit de ser prologat i epilogat al llibre, respectivament, per dos personatges tan contraris ideològicament com Rafael Coloma i Mario Brotons, així que alguna cosa bona tindria.
L'obra és molt difícil de trobar, i de fet soles hi ha un exemplar a la Biblioteca i no és prestable, però és molt recomanable per a qui li interessen les interioritats de l'Ajuntament a aquell període.

dijous, 18 de març de 2010

5 anys, 500 retalls

Cinc anys ja des del començament d'aquesta aventura internàutica, qui ho diria. I 500 retalls, el que ve a ser una mitjana de dos per setmana (he forçat un poc el doble aniversari, ho reconec).
Mai m'havia imaginat que arribaria tan lluny, i més coneixent-me, i mira per on, ací estic.


Repasse allò viscut aquests cinc anys i no em puc creure com han canviat les coses:  
Quan vaig començar, era un estudiant que estava acabant una carrera, i des d'aleshores he sigut enciclopedista, "currito" de supermercat, guia turístic, becari, opositor i professor amb plaça. 
Quan vaig començar, estava solter i sense compromís, i des d'aleshores he conegut a Eli i se'n havem anat a viure junts.
Quan vaig començar, soles tenia una família, i des d'aleshores en tinc una altra al Cabanyal.
Quan vaig començar, vivia a València, i des d'aleshores he viscut a Alcoi, a Muro i, prompte, allà on em destinen.
Quan vaig començar, encara tenia a ma mare i a la meua àvia, i des d'aleshores note com un buit que no s'ompli mai del tot.
Quan vaig començar era un jove, i des d'aleshores ja sóc un adult.


I no puc evitar tampoc repassar els retalls acumulats en aquests cinc anys, i comprovar quant puc arribar a desvariar. En qualsevol cas, supose que el scope del blog sempre ha estat al voltant de "l'alcoiania" i les meues aficions "frikistòriques".
Però si a algú he d'agrair tot aquest esforç, evidentment, és a vosaltres, estimats lectors incondicionals, perquè un blog, per definició, té un poc d'exhibicionisme, de fer públics pensaments i vivències íntimes, i sense voyeurs, per descomptat, estaria condemnat.
I ho dic sobre tot pels que s'atureu i es molesteu en fer algun comentari, però també per tots aquells que sé que em seguiu i mai s'haveu atrevit a escriure alguna cosa. A tots, gràcies.
I com vull ser agraït i al mateix temps "fidelitzar" clients, he decidit premiar-vos a dos en concret:
-Osukaru, per ser, amb diferència, el que més comentaris m'ha fet (185, si no m'equivoque), amb el mèrit afegit d'haver arribat quan el blog ja portava algun any d'existència.
-Mirims, per ser l'altra que ha superat els 100 comentaris i, a més, tindre l'honor de ser la primera que els va encetar.
I el premi és el següent:


Una edició "Absolute" de Watchmen, possiblement el millor còmic de superherois existent, per a cadascú. Un autèntic "totxo" per a gaudir una bona estona. Mirims sé que no el té, i Osu, si el tingueres m'ho dius i veuré de canviar-ho per alguna cosa equivalent. Ja quedarem per a donar-vos el regal.

Res més, soles espere seguir per ací molt de temps, i vostés que ho vegen.

Salut!

dimecres, 17 de març de 2010

La guerra segons Spielberg

El 1998, Spielberg ens ensenyava una nova forma de veure la Segona Guerra Mundial en Salvar al soldado Ryan, on pràcticament ens feia formar part del desembarcament de Normandia utilitzant càmeres de mà i tècniques més properes al documental que després han sigut molt imitades.


Aprofitant l'equip i les localitzacions, el mateix Spielberg junt amb Tom Hanks com a productors van fer possible una magnífica sèrie de 10 capítols anomenada Hermanos de sangre, que relatava les peripècies de la Companyia Easy per Europa després del Dia D.


Ara, torna a ajuntar-se el mateix equip per a fer una nova sèrie de 10 capítols, amb el pressupost més alt de la televisió, però aquesta vegada centrada en les campanyes del Pacífic. De moment, a Espanya soles la podem veure a Canal +, però jo espere amb ganes el pack de DVD per a posar-lo al costat del que ja tinc de la sèrie anterior i que guarde com un tresor.


Pequen de patriotisme i sensibleria ianqui, clar, però també és cert que mai la guerra havia sigut tan bruta, tan cruel, tan sagnant... tan real. Si vos agrada el gènere bèl·lic, no s'ho podeu perdre.

dimarts, 16 de març de 2010

Biblioteca Alcoiana (XX)


Títol: La premsa en les comarques de L'Alcoià-Comtat (1837-1939)  
Autors: Àngel Beneito Lloris, Francesc X. Blay Meseguer (coord.) 
Any d'edició:2004 
Editor: Institut de Cultura "Juan Gil-Albert", Espagrafic (imp.), Alacant. 
Pàgines: 385 
ISBN: 84-7784-452-6

Aquesta obra podríem considerar-la complementària d'altres dos que ja havem comentat, la Guia Bibliogràfica i el catàleg dels 150 anys de premsa, i de fet el títol no pot ser més clar respecte al seu contingut.
Forma part d'un projecte major de la Diputació que recopila informació de tota la premsa de la província d'Alacant, sent aquest en concret el volum 9. Apart dels dos coordinadors, coneguts per tots, cal mencionar també als altres autors: Gabriel Guillem García, César M. Payá García i Mª José Villaescusa Muñoz.
El resultat és un treball molt acurat i meritori, ja que s'ha fet una completa fitxa de totes i cadascuna de les publicacions periòdiques del període tractat, és a dir, fins al final de la Guerra Civil, incloent de vegades, fins i tot, una ressenya dels articles més destacats i l'exemplar en què apareixen. A més, també compta amb una àmplia introducció per part dels dos coordinadors on ens relaciona breument les obres que s'analitzen després, agrupant-les per temàtica o ideologia.
Precisament, aquest és l'únic punt on coixeja, ja que es podria haver fet un índex temàtic,  així com haver abastit un període més ampli (potser el límit venia dels editors, no ho sé), però en qualsevol cas no deixa de ser una obra referent i de consulta per als investigadors.
A més de, per descomptat, trobar-la a la biblioteca, encara no és massa difícil d'aconseguir.
Més informació al blog amic.

dilluns, 15 de març de 2010

Biblioteca Alcoiana (XIX)


Títol: Paisanatge alcoià. 
Autors: Alfredo Albero Vilaplana 
Any d'edició: 1995 
Editor: Ajuntament d'Alcoi i Institut de Cultura "Juan Gil-Albert", Gráficas Ciudad (imp.), Alcoi.   
Pàgines: 215 
ISBN: 84-89136-08-4

Una de les obres editades per al 150 aniversari del títol de Ciutat havia d'estar dedicada, com no, als propis alcoians, tot i que en aquesta ocasió el format no és el biogràfic, sinó més bé una sèrie de reflexions en clau d'humor al voltant de 50 personatges d'Alcoi i comarca, més una altra dedicada al propi creador de les caricatures que acompanyen a cadascun, Alfredo Albero. Els autors dels textos són diferents col·laboradors del periòdic Ciudad d'aquella època, i de fet el llibre és pràcticament una recopilació d'articles publicats a aquest mitjà.
Els protagonistes són personatges habituals de l'Alcoi d'aquell moment, provinents de diferents àmbits: la política, l'esport, la cultura, el món empresarial... i en funció de l'autor del text són més o menys enginyosos, però en conjunt et permeten apropar-te al "paisanatge alcoià" de principis dels 90. Les caricatures són totes molt encertades, en general.
Un llibret curiós i que encara no és massa difícil d'aconseguir per la web, a més d'haver diversos exemplars a les biblioteques locals.

dimecres, 10 de març de 2010

Retrobaments

És agradable retrobar-se amb antics deixebles, i mai millor dit això de "deixebles"...


Són uns cracks.

dimarts, 9 de març de 2010

Censura i dignitat

Censura. Allò que el president de la Diputació de València anomena "libertad de opinión" no és més que censura, i si no a veure quin nom se li pot donar a llevar 10 fotografies d'una exposició realitzada al MuVIM per la Unió de Periodistes Valencians, en concret aquestes:

I Dignitat. Això és el que ha demostrat Romà de la Calle, catedràtic d'Estètica i fins esta setmana director del MuVIM, al no acceptar aquest acte censor i dimitir del seu càrrec. Una decisió que honra a aquest alcoià, possiblement el professor amb el currículum més impressionant que he tingut (i que, malauradament, no vaig apreciar al seu moment, perquè reconec que tindre "Teoria de l'Art" a les 8 del matí no era massa... digerible). Ningú millor que ell per a parlar clar:

dimecres, 3 de març de 2010

A la Vila

Provisionalment, això sí, però per ara m'han donat la meua plaça definitiva a La Vila Joiosa. 
Vist com li ha anat a molts companys, no em puc queixar, la veritat.


Soles queda esperar si hi han moviments d'última hora i puge posicions en el llistat de destins sol·licitats.
El 5 de maig eixirem de dubtes.

dimarts, 2 de març de 2010

L'altre blog

Altra metodologia que enguany m'he decidit a posar en pràctica a classe és, precisament, la realització d'un blog entre alumnes i professor.
Em venia molt bé per als meus propòsits l'assignatura optativa de 3r d'ESO anomenada "Taller del Geògraf i de l'Historiador", ja que no hi havia cap contingut programat i he tingut prou llibertat per a dissenyar-la. A més, soles tinc cinc alumnes, així que millor ocasió no tindria per a fer "experiments educatius".
La idea, bàsicament, és dedicar cada trimestre a una disciplina (Història, Geografia i Història de l'Art), i desenvolupar-les a base de mòduls on s'apropen a les diferents eines utilitzades, sempre reflectint-ho al seu blog respectiu. De les dos classes semanals que tenim, una la fem "teòrica" i l'altra la realitzem a una aula d'informàtica.
De moment la cosa sembla que té èxit, i l'únic problema és que deuen pensar que no som històrics, sinó prehistòrics, i ens ha tocat una aula feta amb restes d'ordinadors de l'inici de l'era Quaternària, així que tècnicament ens veiem moltes vegades limitats.
De tota manera, com dic, ens va prou bé, ja faré un resum de l'experiència a la fi del curs.
Ací el blog (amb la meua "identitat" real, clar, que no és qüestió que els alumnes coneguen  aquest "Diari de Retalls"):