dijous, 18 de març de 2010

5 anys, 500 retalls

Cinc anys ja des del començament d'aquesta aventura internàutica, qui ho diria. I 500 retalls, el que ve a ser una mitjana de dos per setmana (he forçat un poc el doble aniversari, ho reconec).
Mai m'havia imaginat que arribaria tan lluny, i més coneixent-me, i mira per on, ací estic.


Repasse allò viscut aquests cinc anys i no em puc creure com han canviat les coses:  
Quan vaig començar, era un estudiant que estava acabant una carrera, i des d'aleshores he sigut enciclopedista, "currito" de supermercat, guia turístic, becari, opositor i professor amb plaça. 
Quan vaig començar, estava solter i sense compromís, i des d'aleshores he conegut a Eli i se'n havem anat a viure junts.
Quan vaig començar, soles tenia una família, i des d'aleshores en tinc una altra al Cabanyal.
Quan vaig començar, vivia a València, i des d'aleshores he viscut a Alcoi, a Muro i, prompte, allà on em destinen.
Quan vaig començar, encara tenia a ma mare i a la meua àvia, i des d'aleshores note com un buit que no s'ompli mai del tot.
Quan vaig començar era un jove, i des d'aleshores ja sóc un adult.


I no puc evitar tampoc repassar els retalls acumulats en aquests cinc anys, i comprovar quant puc arribar a desvariar. En qualsevol cas, supose que el scope del blog sempre ha estat al voltant de "l'alcoiania" i les meues aficions "frikistòriques".
Però si a algú he d'agrair tot aquest esforç, evidentment, és a vosaltres, estimats lectors incondicionals, perquè un blog, per definició, té un poc d'exhibicionisme, de fer públics pensaments i vivències íntimes, i sense voyeurs, per descomptat, estaria condemnat.
I ho dic sobre tot pels que s'atureu i es molesteu en fer algun comentari, però també per tots aquells que sé que em seguiu i mai s'haveu atrevit a escriure alguna cosa. A tots, gràcies.
I com vull ser agraït i al mateix temps "fidelitzar" clients, he decidit premiar-vos a dos en concret:
-Osukaru, per ser, amb diferència, el que més comentaris m'ha fet (185, si no m'equivoque), amb el mèrit afegit d'haver arribat quan el blog ja portava algun any d'existència.
-Mirims, per ser l'altra que ha superat els 100 comentaris i, a més, tindre l'honor de ser la primera que els va encetar.
I el premi és el següent:


Una edició "Absolute" de Watchmen, possiblement el millor còmic de superherois existent, per a cadascú. Un autèntic "totxo" per a gaudir una bona estona. Mirims sé que no el té, i Osu, si el tingueres m'ho dius i veuré de canviar-ho per alguna cosa equivalent. Ja quedarem per a donar-vos el regal.

Res més, soles espere seguir per ací molt de temps, i vostés que ho vegen.

Salut!

7 comentaris:

Mirims ha dit...

QUE REBONICO ERES!!!!!

A vore si ens veem estos dies de festaaa o en semana santa i celebrem algo!!

Besitos

Judith ha dit...

Enhorabòna per aquestos cinc anys.
Els blocs són una cosa que enganxa, tant al que escriu com al que llig, i jo estic enganxada al teu.
I que siguen molts més.

el otro fausto ha dit...

La veritat es que to curres de mala manera!

Amahasty ha dit...

Felicidades Llaui, por los cinco años de blog, jejejejejeje!! Qué sentimental eres, besets!

Osukaru ha dit...

Osti!!. Moltes gràcies!. Crec que vaig a plorar, tío... Buaaaaaaaaahaaaa!!.

Jolín lo del regal no calía, matxo!!. Pero s'agraeix molt!!. Quin "detallaso"!.

Quan vulgues quedem!.

I obviament: Felicitats per aquestos cinc anys de blog!!. Continua així!.

I perdona que no t'haja contestat abans pero estava un poquet ausent amb les meues mogudes... Massa inclús!.

Ens vegem!.

Osukaru ha dit...

Off Topic: Jo també vull dedicar-li un post a Romàn de la Calle. El tinc al tinter...

Viper ha dit...

Gràcies a tots! Per descomptat, seguirem al peu del canó.

I als premiats, un dia d'aquests a la Plaça de Dins...