dimarts, 23 de març de 2010

Biblioteca Alcoiana (XXI)


Títol: Diario de sesiones. Memorias del alcalde de la Transición.
Autor: Alberto E. García Rodríguez
Any d'edició: 1983
Editor: Autoedició, Gráficas Díaz (imp.), Alacant.
Pàgines: 354
ISBN: 84-398-0102-5

Si fa poc deia que era una sort tindre unes memòries d'un protagonista de la Transició al nostre poble, doble sort és tindre també les d'un altre: Alberto Emilio García Rodríguez, Alcalde d'Alcoi des de la dimissió de Rafael Terol, el 27 d'abril de 1977, fins al 16 d'abril de 1979, poc després de les primeres eleccions municipals democràtiques. Curiosament, totes dues es van publicar el mateix any i ens permet comparar-les.
La primera diferència, i que dóna molt a entendre, al meu paréixer, és al propi títol: Terol es considerava "un alcalde" de la Transició, i García Rodríguez "el alcalde" de la Transició. Curiós, si tenim en compte que aquest darrer va arribar al seu càrrec de rebot, simplement perquè no hi havia cap altre regidor que volguera fer de ninot de falla fins a la cremà democràtica. Malauradament, eixe to el trobem al llarg de tota l'obra: hi ha un cert aire de superioritat, de no reconéixer els errors propis, de soles citar articles periodístics afalagadors, de fer-ho millor que qualsevol altre... de, fins i tot, considerar-se elegit "democràticament", perquè va entrar a l'Ajuntament votat com a representant del Tercio Familiar, encara baix l'alcaldia de Paco Vitoria. Massa pretensions d'algú que, en definitiva, soles estava allí "interinament".
Però tampoc vull ser tan cruel, perquè s'ha de reconéixer que el moment era molt difícil, i ser l'Alcalde suposava enfrontar-se a les associacions veïnals i a tots els nous partits polítics, així que s'havia de tindre les idees molt clares i un cert esperit negociador. Això, o ànsies de "manó", que tot pot ser.
Al final del llibre inclou un índex d'una "Biblioteca de Autores Alcoyanos", que va impulsar ell, i que supose hui en dia deu d'estar integrada ja als fons de la Biblioteca Municipal.
En fi, com veieu no he sigut massa imparcial, però com a mínim li reconec el mèrit de ser prologat i epilogat al llibre, respectivament, per dos personatges tan contraris ideològicament com Rafael Coloma i Mario Brotons, així que alguna cosa bona tindria.
L'obra és molt difícil de trobar, i de fet soles hi ha un exemplar a la Biblioteca i no és prestable, però és molt recomanable per a qui li interessen les interioritats de l'Ajuntament a aquell període.

3 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Estarà interessant pegar-li una ullada.

(Paco Vitoria era m'auelo)

Viper ha dit...

Vaja! Quina casualitat.

També va ser Primer Tro de la meua filà.

Osukaru ha dit...

Home, supose que el llibre estarà interessant i no està de més saber que el llibre agrana cap a casa. Cosa prou normal en aquest cas...
Tenint en conte això es podría traure una visió general del període en el que es centra, no?. ;)