diumenge, 27 de juny de 2010

Tanquem el taller

Ja ha arribat la fi del curs i toca tancar el blog que he utilitzat per a l'assignatura optativa Taller del Geògraf i de l'Historiador. La cosa ha anat molt bé, així que, tot i no actualitzar-lo més, el deixe actiu per si a algú li fa paper.

divendres, 25 de juny de 2010

Ho han tornat a fer

Després del de Pasqua, els meus antics alumnes tornen a fer un soparot, amb el seu corresponent cartell que ja comença a ser una tradició:


Em reitere: són uns cracks.

dimarts, 22 de juny de 2010

Crònica salonera

Fa molt, molt de temps, a un Saló del Còmic molt llunyà, ens vam trobar amb d'allò milloret de la Galàxia...


Era una terra de sorpreses, amb exposicions de pàgines originals de grans herois...


Amb conferències d'admirats autors...


Amb fauna local d'allò més variada...


Ens va servir per a aprovisionar-nos de merchandising variat, samarretes xules... i una maleta plena de còmics, clar.
Si pot ser, l'any que ve repetim.

dilluns, 21 de juny de 2010

Biblioteca Alcoiana (XXIV)

Títol: Alcoy contado por sus piedras y vida de Vicente Pascual 
Autor: Jacqueline Charron 
Any d'edició: 2009
Editor: Autoedició, Grafixman (imp.), Cocentaina. 
Pàgines: 324
ISBN: 978-84-613-7040-5

L'estudi més profund que mencionava l'autora a la guia ja comentada el trobem precisament ací, un llibre que recopila informació sobre les principals obres arquitectòniques localitzades a Alcoi (i comarques) i els seus autors, amb abundància d'imatges.
L'estructura és la cronològica, amb diferents períodes de temps des de la fundació de la vila (sense oblidar-se de les restes més antigues al preàmbul) fins a 1950, ja que a partir d'ací s'imposa el racionalisme i els edificis perden qualitat estètica i originalitat. Fora d'esta distribució, l'autora dedica especial atenció al Conservatori, la Casa Laporta i l'Hort de Brutinel, per la seua singularitat, i vos recomane sobre tot que es detingueu en aquest últim, ja que pocs a Alcoi sabran que existeix aquesta meravella al nostre terme.
La segona part de l'obra està dedicada a la biografia de Vicent Pascual Pastor, però també aborda breument la del seu company, l'arquitecte Timoteu Briet Montahud, del qual hi ha menys informació. Res a objectar a una biografia molt completa sobre les diferents facetes de Pascual com a arquitecte, acadèmic i polític, ja que també va ser professor i director de l'Escola Industrial i, a més a més, alcalde d'Alcoi.
Finalment, afegeix diferents annexes com discursos, plànols, articles o fotografies relacionats amb el biografiat, i adjunt porta el DVD Alcoy Modernista, reeditat per a l'ocasió en aquest format.
Una obra molt completa, en definitiva, però que també té, al meu paréixer, algunes mancances que no li permeten ser rodona.
En primer lloc, tot i que siga un llibre divulgatiu i no erudit, pense que és necessari un major rigor historiogràfic, amb una correcta citació de les fonts utilitzades i una millor elaboració de la Bibliografia, ja que el criteri cronològic que ha utilitzat no ajuda res a l'investigador que vulga consultar-la. També s'ha de ser més detallat quan es parle d'expedients, llicències d'obres o articles periodístics, ja que no hi ha forma de saber quins són en concret.
Això pel que fa al contingut, i sobre el continent, pense que la maquetació i el disseny del llibre són un poc... "d'anar per casa", i que podria haver-se tingut un poc més de cura, des de la mateixa portada, fins a l'alineació dels textos (a vegades a l'esquerra, a vegades justificats), passant per la disposició de les fotografies, que sol ser arbitrària i deixa espais buits i desquadrats.
De tota manera, són detalls menors i no impedixen que es puga gaudir d'una obra que, de segur, agradarà a tothom, així que la recomane de veritat a tot aquell que vulga conéixer millor el nostre poble i els personatges que el van imaginar al seu moment.

dimarts, 15 de juny de 2010

Biblioteca Alcoiana (XXIII)

Títol: Paseos arquitectónicos por Alcoy
Autor: Jacqueline Charron
Any d'edició:2002
Editor: Autoedició, Artes Gráficas (imp.), Alcoi.
Pàgines:100
ISBN: 84-607-6342-0

Reprenem aquestes ressenyes bibliogràfiques amb la que podríem considerar una especialista en l'arquitectura local de finals del segle XIX i principis del XX, i que curiosament no és alcoiana, sinó parisenca. Tenia plaça fixa, això sí, com a professora d'anglés en Alcoi des de ja feia anys, i també ensenya Història de l'Arquitectura en la Universitat Sènior.
Dic que és especialista per tres obres dedicades al tema: un vídeo anomenat Alcoy Modernista, editat el 2000, aquesta guia que comentarem hui, i un altre llibre molt recent, Alcoy contado por sus piedras y vida de Vicente Pascual, del 2009, que a més ha servit per a reeditar el primer vídeo en format DVD.
Però d'eixes altres ja en parlarem en altra ocasió, hui se centrarem en aquesta guia molt útil i pràctica per a conéixer el patrimoni urbà d'Alcoi. Està estructurada en forma de "parades" al llarg de dues rutes, Centre i Eixample-Viaducte, amb els seus corresponents mapes desplegables, mitjançant moltes fotografies i una estructura en forma de mini-fitxes sobre els diferents edificis destacats que van trobant-se pel camí. Aconsegueix així el seu objectiu de cridar l'atenció sobre determinats elements dels quals normalment no faríem cas, al mateix temps que ens els ubica per estil, data i autor. Per cert, i ja que parle de dates, se centra exclusivament en el període entre 1850 i 1950, el que podríem considerar "Segle d'Or" alcoià.
La guia no pretén ser més que això, ja que, com la pròpia autora reconeix, soles és una aproximació a un tema que mereix un estudi més profund (i que abordarà en el llibre ja esmentat), així que vos la recomane si voleu conéixer un poc millor el vostre poble, perquè és molt assequible i fàcil de consultar. Supose que encara deu estar a la venda per algun lloc, i de totes formes, també la teniu a diverses biblioteques.
"De fora vindran...", i en aquest cas, per a bé.

diumenge, 13 de juny de 2010

El Molí Sol de Banyeres serà rehabilitat

  • Article publicat originàriament al blog d'AVAI (09/06/2010)
La població de Banyeres de Mariola (L’Alcoià) tindrà un centre d’interpretació de la indústria paperera, aprofitant la rehabilitació del Molí Sol. Aquesta infraestructura vindrà a consolidar al municipi com un referent per al coneixement d’aquesta tradicional manufactura, ja que també compta amb el Museu Valencià del Paper.
 
 
El Molí Sol, també conegut com la fàbrica “Blanco y Negro” per la seua principal marca de paper de fumar, és un gran complex fabril hereu de diverses transformacions. Originalment construït al 1862, no serà fins a l’adquisició per José Laporta Valor el 1899 quan el primitiu molí comence a transformar-se en una gran factoria que arribarà a fabricar més de cent marques de paper de fumar, producció en la que s’especialitzarà. El mateix industrial comptarà en aquesta localitat amb el Molí Pont (o “La Innovadora”) i un taller adjunt a l’estació del ferrocarril Alcoi-Villena-Yecla (VAY, o popularment, “El Xitxarra”), obra de Timoteu Briet, qui també intervindria en part de les ampliacions de l’immoble que ens ocupa. Les exportacions de paper arribarien a Portugal, Cuba, Mèxic, Brasil i Amèrica Central.
 
 
El 1934 la societat José Laporta Valor S.A. formaria part de la nova Papeleras Reunidas S.A., que va unificar la producció de set fàbriques d’Alcoi, Banyeres, Cocentaina, L’Alqueria d’Asnar i Vilallonga, amb un total de 1.600 operaris i que es convertiria en el primer productor de paper de fumar del món. Els molins Sol i Pont quedarien integrats amb la denominació administrativa de fàbriques “E” i “H”, respectivament, dins la nova empresa.
 
 
Tanmateix, la progressiva decadència del paper de fumar i la desaparició de la línia VAY assegurarien el tancament d’aquesta factoria, i la pròpia Papeleras Reunidas finalitzaria la seua activitat el 1984, després d’una llarga angúnia. L’Ajuntament de Banyeres adquiriria l’edifici, però això no evitaria un procés de degradació que va fer perillar seriosament la supervivència del conjunt fabril. Conegut és el cas del robatori de les lletres que formaven el nom de la fàbrica, llaurades en pedra, que per sort van ser recuperades. També és anecdòtic el trasllat d’una ermita neogòtica que es trobava a la fàbrica i hui està ubicada al lloc del Cementeri Vell de la localitat.
 
 
Tots aquests problemes, per sort, semblen haver finalitzat, i s’ha aconseguit recuperar aquesta autèntica joia del patrimoni industrial donant-li, a més a més, un ús molt apropiat.
Podeu trobar més informació i fotografies a aquesta fitxa.

Bibliografia emprada:

- CASTELLÓ MORA, J.: Molinos papeleros del Alto Vinalopó. Banyeres de Mariola, Beneixama, Biar, Bocairent, Villena y Sax. Associació Cultural Font Bona, Centre de Estudis Locals, Banyeres de Mariola, 2008.
- CERDÁ GORDO, E.: Monografía sobre la industria papelera. Papeleras Reunidas S.A., Alcoi, 1967.

dissabte, 12 de juny de 2010

(Re)naix AVAI

En efecte, tinc el gust de participar en la refundació d'AVAI, l'Associació Valenciana d'Arqueologia Industrial, que va estar activa als anys 90 i s'encarregava de vetlar pel coneixement de la disciplina com a mètode d'estudi històric i per la protecció del patrimoni industrial.
Els objectius ara són els mateixos, i de moment centrem la nostra activitat al voltant d'aquest blog, però hi han previstes diverses actuacions que aniran prenent forma poc a poc. Tots els articles que vaja escrivint allí, els posaré també per ací.
Per descomptat, tots els que estigueu interessats en formar part de l'associació esteu convidats, soles haveu d'omplir aquest formulari.

divendres, 11 de juny de 2010

Diari de Retalls 4.0

Deu ser que l'edat no perdona i em faig més "puretilla", així que m'apetia un blog més sobri, menys barroc, més "sosainas". Aprofite de pas per a modificar un poc els enllaços i  la capçalera. Provarem un temps a veure com va aquest nou disseny.

dimecres, 9 de juny de 2010

Un parèntesi més

Un any més, inevitablement m'ha vingut la crisi del bloguer i he estat uns dies amb el cervell mort i sense capacitat d'escriure, però no patiu, que poc a poc em torne a posar en marxa i a continuar desvariant per ací.