dilluns, 21 de juny de 2010

Biblioteca Alcoiana (XXIV)

Títol: Alcoy contado por sus piedras y vida de Vicente Pascual 
Autor: Jacqueline Charron 
Any d'edició: 2009
Editor: Autoedició, Grafixman (imp.), Cocentaina. 
Pàgines: 324
ISBN: 978-84-613-7040-5

L'estudi més profund que mencionava l'autora a la guia ja comentada el trobem precisament ací, un llibre que recopila informació sobre les principals obres arquitectòniques localitzades a Alcoi (i comarques) i els seus autors, amb abundància d'imatges.
L'estructura és la cronològica, amb diferents períodes de temps des de la fundació de la vila (sense oblidar-se de les restes més antigues al preàmbul) fins a 1950, ja que a partir d'ací s'imposa el racionalisme i els edificis perden qualitat estètica i originalitat. Fora d'esta distribució, l'autora dedica especial atenció al Conservatori, la Casa Laporta i l'Hort de Brutinel, per la seua singularitat, i vos recomane sobre tot que es detingueu en aquest últim, ja que pocs a Alcoi sabran que existeix aquesta meravella al nostre terme.
La segona part de l'obra està dedicada a la biografia de Vicent Pascual Pastor, però també aborda breument la del seu company, l'arquitecte Timoteu Briet Montahud, del qual hi ha menys informació. Res a objectar a una biografia molt completa sobre les diferents facetes de Pascual com a arquitecte, acadèmic i polític, ja que també va ser professor i director de l'Escola Industrial i, a més a més, alcalde d'Alcoi.
Finalment, afegeix diferents annexes com discursos, plànols, articles o fotografies relacionats amb el biografiat, i adjunt porta el DVD Alcoy Modernista, reeditat per a l'ocasió en aquest format.
Una obra molt completa, en definitiva, però que també té, al meu paréixer, algunes mancances que no li permeten ser rodona.
En primer lloc, tot i que siga un llibre divulgatiu i no erudit, pense que és necessari un major rigor historiogràfic, amb una correcta citació de les fonts utilitzades i una millor elaboració de la Bibliografia, ja que el criteri cronològic que ha utilitzat no ajuda res a l'investigador que vulga consultar-la. També s'ha de ser més detallat quan es parle d'expedients, llicències d'obres o articles periodístics, ja que no hi ha forma de saber quins són en concret.
Això pel que fa al contingut, i sobre el continent, pense que la maquetació i el disseny del llibre són un poc... "d'anar per casa", i que podria haver-se tingut un poc més de cura, des de la mateixa portada, fins a l'alineació dels textos (a vegades a l'esquerra, a vegades justificats), passant per la disposició de les fotografies, que sol ser arbitrària i deixa espais buits i desquadrats.
De tota manera, són detalls menors i no impedixen que es puga gaudir d'una obra que, de segur, agradarà a tothom, així que la recomane de veritat a tot aquell que vulga conéixer millor el nostre poble i els personatges que el van imaginar al seu moment.

2 comentaris:

Osukaru ha dit...

El Conservatori necessita una restauració urgentment. Ès una llàstima que aquest edifici que està en constant funcionament tinga un aspecte tan lamentable. Sembla la casa de la familia Adams!.

Viper ha dit...

L'únic problema que té el pobre és estar amagat, perquè si es trobara a Sant Nicolau o País Valencià ja faria temps que li haurien "llavat la cara".