diumenge, 13 de juny de 2010

El Molí Sol de Banyeres serà rehabilitat

  • Article publicat originàriament al blog d'AVAI (09/06/2010)
La població de Banyeres de Mariola (L’Alcoià) tindrà un centre d’interpretació de la indústria paperera, aprofitant la rehabilitació del Molí Sol. Aquesta infraestructura vindrà a consolidar al municipi com un referent per al coneixement d’aquesta tradicional manufactura, ja que també compta amb el Museu Valencià del Paper.
 
 
El Molí Sol, també conegut com la fàbrica “Blanco y Negro” per la seua principal marca de paper de fumar, és un gran complex fabril hereu de diverses transformacions. Originalment construït al 1862, no serà fins a l’adquisició per José Laporta Valor el 1899 quan el primitiu molí comence a transformar-se en una gran factoria que arribarà a fabricar més de cent marques de paper de fumar, producció en la que s’especialitzarà. El mateix industrial comptarà en aquesta localitat amb el Molí Pont (o “La Innovadora”) i un taller adjunt a l’estació del ferrocarril Alcoi-Villena-Yecla (VAY, o popularment, “El Xitxarra”), obra de Timoteu Briet, qui també intervindria en part de les ampliacions de l’immoble que ens ocupa. Les exportacions de paper arribarien a Portugal, Cuba, Mèxic, Brasil i Amèrica Central.
 
 
El 1934 la societat José Laporta Valor S.A. formaria part de la nova Papeleras Reunidas S.A., que va unificar la producció de set fàbriques d’Alcoi, Banyeres, Cocentaina, L’Alqueria d’Asnar i Vilallonga, amb un total de 1.600 operaris i que es convertiria en el primer productor de paper de fumar del món. Els molins Sol i Pont quedarien integrats amb la denominació administrativa de fàbriques “E” i “H”, respectivament, dins la nova empresa.
 
 
Tanmateix, la progressiva decadència del paper de fumar i la desaparició de la línia VAY assegurarien el tancament d’aquesta factoria, i la pròpia Papeleras Reunidas finalitzaria la seua activitat el 1984, després d’una llarga angúnia. L’Ajuntament de Banyeres adquiriria l’edifici, però això no evitaria un procés de degradació que va fer perillar seriosament la supervivència del conjunt fabril. Conegut és el cas del robatori de les lletres que formaven el nom de la fàbrica, llaurades en pedra, que per sort van ser recuperades. També és anecdòtic el trasllat d’una ermita neogòtica que es trobava a la fàbrica i hui està ubicada al lloc del Cementeri Vell de la localitat.
 
 
Tots aquests problemes, per sort, semblen haver finalitzat, i s’ha aconseguit recuperar aquesta autèntica joia del patrimoni industrial donant-li, a més a més, un ús molt apropiat.
Podeu trobar més informació i fotografies a aquesta fitxa.

Bibliografia emprada:

- CASTELLÓ MORA, J.: Molinos papeleros del Alto Vinalopó. Banyeres de Mariola, Beneixama, Biar, Bocairent, Villena y Sax. Associació Cultural Font Bona, Centre de Estudis Locals, Banyeres de Mariola, 2008.
- CERDÁ GORDO, E.: Monografía sobre la industria papelera. Papeleras Reunidas S.A., Alcoi, 1967.

2 comentaris:

Judith ha dit...

Ojalà feren el mateix amb tot el conjunt del Molinar. Com ja s'ha comentat un milió de vegades, al final caurà completament tot.
Enhorabona a la gent de Banyeres per aquest èxit.

Viper ha dit...

El mateix pense jo, quina sana enveja em donen... i no vull parlar del Molinar, que m'encenc.