dissabte, 3 de juliol de 2010

Biblioteca Alcoiana (XXV)

Títol: Els lluitadors 
Autor: Francesc Gisbert Muñoz 
Any d'edició: 2005 
Editor: Edicions Bromera, Romanyà-Valls (imp.), Alzira. 
Pàgines:246 
ISBN: 84-9824-019-0
 
L'altre dia em vaig fer amb aquesta novel·la, obra del prolífic escriptor alcoià Francesc Gisbert (també professor de Valencià), i m'ha enganxat tant que m'ha durat soles dues vesprades.
Anava ja sobre avís del que em trobaria, sobre tot per l'atractiu afegit que ha suposat la Ruta Literària d'Alcoi industrial i modernista, guiada pel propi autor i que segueix alguns dels escenaris de la novel·la, però el que més m'interessava era la recreació històrica de les acaballes d'aquella belle époque alcoiana que va finalitzar amb la Guerra Civil.
I és que aquest és l'argument de la primera part del llibre: l'Alcoi de la Segona República a través dels ulls d'Estrella, una xiqueta que també està present al relat en paral·lel que se'ns ofereix, ubicat ja a l'actualitat, on ja com a una dona major, recorda tots aquests fets junt amb la seua inquilina Alícia, una immigrant argentina. Reconec que aquests capítols paral·lels no aconsegueixen enganxar-me, m'interessen molt més els del passat, i no sé si és cosa meua o és que l'autor tampoc arriba a donar-li massa profunditat a aquest aspecte.
En qualsevol cas, el que buscava no em defrauda: l'Alcoi dels anys 30 ens apareix real i viu, amb totes eixes característiques que tantes vegades li he escoltat a la iaia. Tampoc falten els personatges reals, sobre tot els grans noms de la indústria alcoiana: els Albors, els Ferrandis, els Carbonell, els Mataix, els Escaló, els Matarredona... però també milicians com el tristament conegut "Taino", protagonista de la famosa foto de Capa. És apreciable també l'esforç de l'autor per recollir expressions o menjars típics de la zona, que contribueixen a donar-li versemblança.
La segona part segueix les desventures de la protagonista i altres secundaris a la Guerra Civil i a la Segona Guerra Mundial, ja lluny d'Alcoi i, per tant, amb menys interés personal per a mi, però al mateix temps la història "actual" també es dilueix i, al final, no arriba a cap conclusió. Açò provoca, al meu parer, que la novel·la no siga "rodona", però en qualsevol cas vos la recomane, encara que siga com a document històric, perquè, tot i els elements de ficció, es nota el gran treball d'investigació i documentació que ha realitzat l'autor, i que a més li va suposar el premi "Enric Valor" de Novel·la en Valencià, atorgat per la Diputació d'Alacant.