dimarts, 26 d’octubre de 2010

Dos panteons "oblidats" al Cementeri d'Alcoi (I)

El nostre benvolgut Ciudad ha tingut a bé publicar-nos un parell d'articles sobre el nostre tema "estrella". Ací teniu el primer, amb data de 25 d'octubre de 2010, pàgines 22-23 (premeu per a ampliar):


La setmana que ve, el següent.

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Biblioteca Alcoiana (XXVIII)

Títol: Alcoy a mediados del siglo XVIII
Autor: Anònim
Any d'edició: 1753 (1996)
Editor: Misèria i Companyia, Imprenta Belguer (imp.), Alcoi.
Pàgines: 70
ISBN: 84-87885-21-7
 
Adrián Miró, conegut escriptor i erudit local, va recuperar aquest document d'entre els papers del llegat de son pare, qui a la seua vegada l'havia copiat d'un altre arxiu particular. Al no conservar l'original les primeres i últimes pàgines, era difícil d'ubicar dins la historiografia local, però del que no hi ha dubte és que es tracta d'una "Guia d'Alcoi", semblant a les ja conegudes d'altres èpoques, i en aquest cas datada en 1753, ja que anava a celebrar-se el centenari dels fets miraculosos de la Font Roja.
A més d'uns trets geogràfics i històrics (que inclouen els habituals mites de l'antiga historiografia local), la guia serveix sobre tot per a descriure tots els aspectes de la vila d'Alcoi d'aquell moment: urbanisme, edificis destacats, oficis i gremis, serveis i institucions, festivitats religioses... i fins i tot adjunta una relació d'alcoians cèlebres i de les nombroses i inversemblants relíquies que tenien els diferents temples locals. El desconegut autor mostra una gran erudició, tot i que també recull moltes parts de la Célebre Centuria de Vicente Carbonell, de qui parlarem en altra ocasió.
Una curiositat, en definitiva, de gran interés històric, sobre tot pel moment en què va ser escrita, i que de segur encara podeu trobar a preu molt assequible, gràcies a l'econòmica edició que es va fer fa uns anys.

dilluns, 18 d’octubre de 2010

Autobombo (XIII)

Els "cementeriòlegs" seguim d'actualitat, en esta ocasió per al portal de notícies ARAMULTIMÈDIA, amb un reportatge de Jordi Orts: "Molt més que un cementeri".

Més o menys la mateixa versió és la que Jordi també ha fet per a El Mundo, edició d'Alacant del 10 d'octubre de 2010:


I com diu allí, estem preparant l'edició d'un tríptic informatiu per a tot aquell interessat en el patrimoni histórico-artístic d'aquest recinte. Ja vos diré alguna cosa en tindre'l enllestit.

diumenge, 17 d’octubre de 2010

Biblioteca Alcoiana (XXVII)

Títol: Los incendiarios de Alcoy
Autor: Julio Rocha
Any d'edició: 1993
Editor: Alcoy 2000 Ediciones, Gráficas El Cid (imp.), Alcoi.
Pàgines:354
ISBN: 84-604-5946-2
Aquest llibre supose que és una de eixes "rareses" bibliogràfiques que ixen de tant en tant, ja que, completament desconegut, es va comunicar a la Biblioteca Municipal la seua existència a una llibreria barcelonina. La Regidoria de Cultura el va adquirir, i es tractava d'una obra (un "romance original", com es subtitula) datada cap a 1875 i situada en l'Alcoi d'aquella època, amb la particularitat d'estar escrita en portugués i editada a Lisboa, amb el títol Os incendiarios de Alcoy.
Poc podem dir de l'autor i de la seua obra, molt vulgar i carregada de la ideologia de l'època: suposadament ambientada a Alcoi, no hi ha cap versemblança ni de localitzacions ni de protagonistes, llevat d'algun nom aïllat, i fins i tot els fets de la Revolució del Petroli, que suposadament li donen nom, són tractats molt tangencialment, recollint la versió més truculenta que va circular per l'Espanya d'aquell moment. La trama en si mateixa és prou "infumable", i de fet reconec que soles he pogut llegir-la per damunt, detenint-me en el que m'interessava respecte als fets d'Alcoi. El seu vertader interés és la constatació palpable que, soles uns dos anys després del Petroli (1873), un portugués coneixia el suficient, tot i que distorsionadament,  per a situar una obra en aquells fets als quals el propi Engels també es va referir. Apart de la menció a l'alcalde, Agustí Albors, sorprén per exemple que parle en un moment donat de la fàbrica d'Anselm Aracil, així que alguna documentació manejaria.
Una editorial local va decidir, al seu moment, publicar la traducció al castellà junt amb la còpia facsímil de l'obra, i aquesta és l'edició que manege. A la biblioteca teniu tant l'original com diversos exemplars d'aquesta edició però, sincerament, és totalment prescindible, així que no perdeu el temps amb ella.

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Biblioteca Alcoiana (XXVI)

Títol: Historia religiosa de Alcoy
Autor: José Vilaplana Gisbert
Any d'edició: 1892 (1977)
Editor: Francisco Botella (imp.), Alcoi. Ed. facsímil a càrrec de Diputació Provincial, Sucesor de Such, Serra y Cia. (imp.), Alacant.
Pàgines: 526
ISBN: 84-500-2418-8
Aquest és un altre d'eixos clàssics de la historiografia local, ja que, tot i centrar-se exclusivament en l'evolució religiosa d'Alcoi, aquest ha sigut un aspecte que sempre ha estat lligat a la pròpia història de qualsevol poble.
L'autor, el prevere Vilaplana, que després seria el Cronista Oficial de la ciutat, la va presentar a un certamen literari celebrat a les festes de 1890 i, lògicament, va ser premiada. Va ser publicada primer per parts a un periòdic local, i després ja com a llibre en 1892. En qualsevol cas, aquest facsímil es va fer a partir d'una altra edició de 1903 que, inexplicablement, es numerava de la pàgina 198 a la 707.
L'obra presenta un sorprenent rigor historiogràfic, amb notes a peu de pàgina, citacions de les fonts i un detallat índex, soles es troba a faltar una bibliografia compilada (supose que tampoc serien molts els llibres als que va poder accedir en aquella època, sent la majoria un treball d'arxiu).
La informació que ens proporciona és molt valuosa, sobre tot considerant que l'autor tenia accés a arxius com el tristament desaparegut a la Guerra Civil de la parròquia de Santa Maria, que tenia fons des del segle XVI. Evidentment, tot queda condicionat a la seua visió des del punt de vista catòlic i eclesiàstic, però això no li lleva interés. Es fa un repàs des de la mateixa fundació d'Alcoi fins al moment de l'elaboració del llibre, i als capítols més antics és on havem de ser un poc crítics, ja que Vilaplana recull alguns mites existents sobre els primers temps d'Alcoi que després s'han repetit molt en la historiografia local, basant-se en aquesta font. Sort que els il·lustres historiadors que tenim hui en dia ja van posant les coses al seu lloc.
En resum, una obra fonamental de consulta, un poc difícil de trobar, això sí, però com sempre, hi han exemplars disponibles a diverses biblioteques, i a la Central tenen fins i tot un original de 1892.

dilluns, 11 d’octubre de 2010

Jo ja ho sabia

Doncs sí. No és que m'haja llegit cap llibre seu, ni tampoc que coincidisca especialment amb la seua ideologia, però jo ja sabia que tard o prompte li donarien el Nobel:

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Autobombo (XII)

No estaba muertooooo, estaba de parrandaaaa...

Ja estic de nou per ací, i perdoneu per l'abandonament temporal del blog, però tinc una explicació satisfactòria, i que a més em serveix per a recuperar aquella secció clàssica de l'autobombo que "los viejos del lugar" ja coneixeu (premeu per a engrandir la imatge):

Clar, després de la portada i algun que altre reportatge interior, soles em quedava la contraportada del Ciudad, així que objectiu complit. Fora conyes, la veritat és que aquest assumpte ens ha tingut ocupats tot l'estiu, i això junt amb l'inici de curs al meu nou destí ha provocat que deixara açò un poc abandonat.
Respecte al treball d'investigació sobre el cementeri, una experiència molt enriquidora, i esperem que siga el principi de moltes altres.