dimarts, 28 de desembre de 2010

Biblioteca Alcoiana (XXXII)

Títol: Hombres que mueven Alcoy
Autor: Floreal Moltó Soler
Any d'edició: 1973
Editor: Autoedició, Tipografía Artística Puertes (imp.), València.
Pàgines: 298
ISBN: 84-400-6570-1
Aquest és un llibre molt famós, no tant per ser conegut o haver estat llegit com pel seu títol, que s'ha convertit en una frase que ha passat a formar part de la parla alcoiana. En realitat, més que el llibre, els que van ser coneguts al seu moment van ser els articles publicats al periòdic Ciudad pel seu autor, el periodista i conegut expert deportivista Floreal Moltó, que després va recopilar a títol personal en aquesta obra.
Es tracta d'un recull d'entrevistes a 45 personalitats alcoianes del moment, eixos "hombres que mueven Alcoy" del títol, en la seua majoria industrials, però també alguns altres com Rafael Coloma, director del periòdic, Cirilo Tormo, arxipreste d'Alcoi, o Jorge Silvestre, l'alcalde del moment. La veritat és que sorprén l'estil d'aquestes entrevistes, molt directe i informal, sovint amb temes que s'allunyen dels que podríem considerar obvis per a determinats personatges. El resultat és un panorama prou complet de la societat alcoiana del moment, amb la incertesa d'un franquisme que s'acabava i un problema omnipresent: la manca de sòl industrial que estava provocant la fugida de les empreses alcoianes cap a les poblacions dels voltants, a l'espera de la construcció del polígon de Cotes Baixes. 
Potser hauria sigut desitjable, des del punt de vista d'un historiador, parlar més del cas concret i les circumstàncies de cada empresa, però comprenc que aquest no era l'objectiu del periodista, que se centra més en les persones. En qualsevol cas, sí que se li pot criticar que "hombres que mueven Alcoy" també serien els del món de la cultura del moment, per exemple, i sobre tot, totes aquelles persones anònimes que amb el seu esforç i treball personal contribuïen a engrandir els noms dels protagonistes. Pot sonar demagògic, perquè açò és impossible de reflectir en entrevistes personals, però potser el títol no és massa afortunat, i de fet crec que hui en dia la frase s'utilitza amb un to més irònic que altra cosa.
El llibre és pràcticament impossible d'aconseguir, de fet jo el vaig trobar per casualitat, i sospite que li deu faltar la sobrecoberta (algú també el té i me la pot escanejar?). En qualsevol cas, hi ha un exemplar a la biblioteca.

diumenge, 19 de desembre de 2010

Un matí boirós

Aquest matí havem realitzat la visita prevista al Cementeri, organitzada des d'AVAI, i la veritat és que l'ambient ha sigut molt propici, amb una boira que li ha donat un atractiu especial. La guia ha anat molt bé, i el grup, molt interessat, ha contribuït al bon funcionament del recorregut. Ací teniu un recull d'imatges:


Teniu més informació al blog d'AVAI.

dimecres, 15 de desembre de 2010

Visita al Cementeri

Des de l'Associació Valenciana d'Arqueologia Industrial (AVAI), i dins la nostra activitat "Una visita per mes", havem organitzat una visita cultural al Cementeri Municipal d'Alcoi per al proper diumenge 19 de desembre, on farem un recorregut guiat i comentat.
Observarem com la societat industrial alcoiana es reflectix perfectament en l'evolució interna del cementeri, amb parcel·les específiques (militars, cementeri civil, religiosos, cenotafi...) i diverses tipologies de soterrament (fosses comunes, fossa-nínxol, galeries subterrànies, hipogeus...), detenint-se també, lògicament, en la riquesa artística i varietat d'estils dels panteons burgesos.

El lloc de trobada és a les 12'00 hores a la porta del Cementeri, i està previst que finalitze la visita cap a les 14'00 h. Soles preguem confirmeu assistència per a no fer un grup excessiu i saber també quants plànols hem de preparar-vos.

Esteu tots convidats.

divendres, 10 de desembre de 2010

Biblioteca Alcoiana (XXXI)

Títol: Horas robadas
Autor: Miguel Pascual Mira
Any d'edició: 1993
Editor: Alcoy 2000 Ediciones, Gráficas El Cid (imp.), Alcoi.
Pàgines: 464
ISBN: 84-604-6493-1

Pràcticament es poden comptar amb una mà les novel·les històriques existents amb tema alcoià, i aquesta és una, com a mínim, de les més documentades.
El seu autor fou dirigent sindicalista i, tot i no tindre formació d'historiador, segurament és un dels màxims coneixedors de la nostra particular Guerra Civil, sense haver-la viscut. I és que precisament d'açò tracta la novel·la: un relat de tots els esdeveniments més significatius que van haver a Alcoi, o allà on van anar els alcoians, des del mateix moment de l'alçament fins a la derrota republicana. No penseu que tot està elaborat a partir d'elucubracions: al final hi ha un ampli annex documental, a més de ressenyar totes les fonts orals i escrites utilitzades, però ha de quedar clar també, com el mateix autor adverteix, que en definitiva és una ficció i poden haver noms i fets que no s'ajusten a la realitat. Precisament, aquesta és la major crítica que podem fer-li, ja que en el moment de publicar el llibre encara hi havia molta gent que havia viscut aquells esdeveniments de primera mà, els quals no van digerir massa bé algunes particulars interpretacions que no s'ajustaven a la realitat, cas de la coneguda massacre del Cercle Industrial.
Apart d'això, el deute al llibre de Coloma que ressenyàvem l'altre dia és evident, ja que més o menys segueix el que allí hi ha recollit, així que ve a ser un complement perfecte i una visió, per sort, no tan parcial com la d'aquell autor. La llàstima és que deu ser pràcticament impossible d'aconseguir en cap lloc, però hi han alguns exemplars a les biblioteques habituals.
Per cert, Miguel Pascual va ser també conegut després per fer algunes troballes sobre la famosa foto de Capa i la seua identificació com a Federico Borrell "Taino". En aquest sentit, sembla que és autor d'un altre llibre amb el títol de ¡Milicianos! Taino, el miliciano olvidado. He trobat la portada, però cap informació més, i ni tan sols hi han exemplars a la biblioteca, cosa que m'estranya. De veritat es va publicar, o sols va quedar en un projecte? Ho dic perquè el disseny de la portada sembla inacabat, i pel que es veu, pertany a la mateixa editorial que l'anterior, la qual, si no m'equivoque, era propietat del mateix autor. Seguirem investigant.

dimecres, 8 de desembre de 2010

Biblioteca Alcoiana (XXX)

Títol: José Peidro, de la CNT. Retazos del movimiento obrero y la guerra civil en Alcoi y Vila-Real.
Autor: Miquel i Andreu Amorós Peidro.
Any d'edició: 2005
Editor: Likiniano elkartea, Publidisa (imp.), Bilbao.
Pàgines: 143
ISBN: 84-609-8878-3
 
Tematitzat com estic últimament amb la Guerra Civil a Alcoi, no vaig poder resistir la temptació de fer-me amb aquest llibret que circul·la pels establiments locals. Els autors són dos reconeguts anarquistes, sobre tot el primer, autor de nombrosos llibres de temàtica llibertària, que en aquesta ocasió col·laboren per fer una mena de biografia del seu avi matern, el protagonista del títol.
Dic que no és una biografia a l'ús, perquè en realitat es tracta d'una espècie de cronologia del moviment obrer paral·lela a l'existència del seu avi, des que nasquera pràcticament amb el segle XX (1897) fins a la seua mort (1941) als camps de treball de les colònies franceses nord-africanes. Aquesta última etapa, basada quasi exclusivament en les cartes que enviava a la família, sí que és ja netament biogràfica.
La resta, com deia, ens ofereix un panorama prou complet del moviment obrer tant a Alcoi com a Vila-real, on les circumstàncies van fer traslladar-se al protagonista, obrer metal·lúrgic, per a treballar. Com resa el títol, va ser militant de la CNT, tot i que normalment apartat, per voluntat pròpia, dels grups dirigents, així que, junt amb la ideologia confessa dels autors, és evident que l'anarcosindicalisme és el gran protagonista del llibre, més si tenim en compte la seua importància a Alcoi en aquell moment.
Prou ben documentada, amb bibliografia, llistat d'arxius consultats, notes i apèndix fotogràfic, si alguna cosa trobem en falta és precisament un esperit més crític amb l'actuació del moviment llibertari al llarg del conflicte, ja que també va ser partícip destacat del fracàs del seu bàndol.
Un poc dens per moments, el recomane als interessats pel tema que vulguen aprofundir més en les circumstàncies d'aquells temps.

dimarts, 7 de desembre de 2010

Fumboleries

Ja fa temps que el futbol no desperta passions en mi, llevat d'un Depor que, més per "patriotisme" que per altra cosa, ens porta diumenge sí, diumenge no, al freqüentment gèlid Collao.
Però la força de les circumstàncies fa renàixer, en ocasions, vells enamoraments, i més quan l'equip de la teua infantesa, aquell pel qual discuties amb els companys o fins i tot dormies entre els seus colors, meravella a qualsevol bon aficionat a "l'esport rei". 
I no és qüestió de forofisme, és qüestió d'un model del qual poden sentir-se orgullosos. Fer el futbol que fa el Barça, fidel a la seua concepció, superant daltabaixos pel mig, des que Cruyff tornara com a entrenador per a implantar i perfeccionar el que es feia a l'Ajax, té molt de mèrit.
Els resultats, a la vista de tots: no es pot negar la vistositat i efectivitat del seu joc, ni la titularitat habitual de 7 o 8 productes de la "pedrera", ni el fet que tres d'ells siguen els candidats al Baló d'Or. Ni tan sols, per molt que li dolga a tota eixa premsa i noticiaris madrilenys i madridistes, que si la selecció espanyola ha arribat on està, és gràcies fonamentalment al Barça.
Altres models, els dels fitxatges mediàtics a colp de talonari i els egos unflats i auto-divinitzats, potser done resultats a curt termini, però què voleu que vos diga, si es pot triar...