divendres, 10 de desembre de 2010

Biblioteca Alcoiana (XXXI)

Títol: Horas robadas
Autor: Miguel Pascual Mira
Any d'edició: 1993
Editor: Alcoy 2000 Ediciones, Gráficas El Cid (imp.), Alcoi.
Pàgines: 464
ISBN: 84-604-6493-1

Pràcticament es poden comptar amb una mà les novel·les històriques existents amb tema alcoià, i aquesta és una, com a mínim, de les més documentades.
El seu autor fou dirigent sindicalista i, tot i no tindre formació d'historiador, segurament és un dels màxims coneixedors de la nostra particular Guerra Civil, sense haver-la viscut. I és que precisament d'açò tracta la novel·la: un relat de tots els esdeveniments més significatius que van haver a Alcoi, o allà on van anar els alcoians, des del mateix moment de l'alçament fins a la derrota republicana. No penseu que tot està elaborat a partir d'elucubracions: al final hi ha un ampli annex documental, a més de ressenyar totes les fonts orals i escrites utilitzades, però ha de quedar clar també, com el mateix autor adverteix, que en definitiva és una ficció i poden haver noms i fets que no s'ajusten a la realitat. Precisament, aquesta és la major crítica que podem fer-li, ja que en el moment de publicar el llibre encara hi havia molta gent que havia viscut aquells esdeveniments de primera mà, els quals no van digerir massa bé algunes particulars interpretacions que no s'ajustaven a la realitat, cas de la coneguda massacre del Cercle Industrial.
Apart d'això, el deute al llibre de Coloma que ressenyàvem l'altre dia és evident, ja que més o menys segueix el que allí hi ha recollit, així que ve a ser un complement perfecte i una visió, per sort, no tan parcial com la d'aquell autor. La llàstima és que deu ser pràcticament impossible d'aconseguir en cap lloc, però hi han alguns exemplars a les biblioteques habituals.
Per cert, Miguel Pascual va ser també conegut després per fer algunes troballes sobre la famosa foto de Capa i la seua identificació com a Federico Borrell "Taino". En aquest sentit, sembla que és autor d'un altre llibre amb el títol de ¡Milicianos! Taino, el miliciano olvidado. He trobat la portada, però cap informació més, i ni tan sols hi han exemplars a la biblioteca, cosa que m'estranya. De veritat es va publicar, o sols va quedar en un projecte? Ho dic perquè el disseny de la portada sembla inacabat, i pel que es veu, pertany a la mateixa editorial que l'anterior, la qual, si no m'equivoque, era propietat del mateix autor. Seguirem investigant.

2 comentaris:

Judith ha dit...

La segona novel·la de Miguel Pacual, "Milicianos", no va arribar a publicar-se com a tal, va quedar tot en un projecte, com tu molt be ens has dit. Sols es va arribar a publicar al "Ciudad" uns escrits cada dissabte (si no recorde mal) amb la documentació que un equip de treball va obtindre de l'Arxiu Municipal.
En quant a Taino, va ser Pascual i el seu equip qui va trobar la ressenya de la mort de Federico Borrell a la premsa local del moment, enviada un any més tard desde el front per un company del propi Taino, on semblava que, si la foto no és un muntatge (com s'ha especulat en alguna ocasió), no és l'alcoià, ja que diu textualment: "El compañero Taino, al frente de un grupo de milicianos, arengándoles con la palabra y dando el ejemplo con los hechos, avanzaba delante empuñando con mano fiirme y pulso sereno el fusil. El enemigo estaba cerca. Aun le veo parapetado detrás de un árbol, con la sonrisa en la boca, disparando con serenidad y presteza sobre la mesnada mercenaria que se nos echaba encima. En lo más fragoroso del combate, cuando más falta hacía por su energía y decisión, una bala enemiga le segaba su vida, en lo más lozano de su juventud, entrándole recta al corazón. (...) Aun le veo tendido detrás del árbol que le servía de parapeto, con los cabellos en desorden sobre la cara y un hilillo de sangre que le brotaba de la boca." A més a més, en un altre paràgraf de l'article diu: ""Aún le recuerdo altivo, con el pelo largo y moreno...". Així que, el protagonista de la foto de Capa, ni cabells llargs, ni arbre per a protegirse.
Be, molt interesssant aquests fets.
Salutacions.

Viper ha dit...

Moltíssimes gràcies! Doncs el "misteri" està resolt, eres tota una font de saviesa bibliogràfica.

Quant que m'alegra compartir esta afició, de veritat.