dimarts, 28 de desembre de 2010

Biblioteca Alcoiana (XXXII)

Títol: Hombres que mueven Alcoy
Autor: Floreal Moltó Soler
Any d'edició: 1973
Editor: Autoedició, Tipografía Artística Puertes (imp.), València.
Pàgines: 298
ISBN: 84-400-6570-1
Aquest és un llibre molt famós, no tant per ser conegut o haver estat llegit com pel seu títol, que s'ha convertit en una frase que ha passat a formar part de la parla alcoiana. En realitat, més que el llibre, els que van ser coneguts al seu moment van ser els articles publicats al periòdic Ciudad pel seu autor, el periodista i conegut expert deportivista Floreal Moltó, que després va recopilar a títol personal en aquesta obra.
Es tracta d'un recull d'entrevistes a 45 personalitats alcoianes del moment, eixos "hombres que mueven Alcoy" del títol, en la seua majoria industrials, però també alguns altres com Rafael Coloma, director del periòdic, Cirilo Tormo, arxipreste d'Alcoi, o Jorge Silvestre, l'alcalde del moment. La veritat és que sorprén l'estil d'aquestes entrevistes, molt directe i informal, sovint amb temes que s'allunyen dels que podríem considerar obvis per a determinats personatges. El resultat és un panorama prou complet de la societat alcoiana del moment, amb la incertesa d'un franquisme que s'acabava i un problema omnipresent: la manca de sòl industrial que estava provocant la fugida de les empreses alcoianes cap a les poblacions dels voltants, a l'espera de la construcció del polígon de Cotes Baixes. 
Potser hauria sigut desitjable, des del punt de vista d'un historiador, parlar més del cas concret i les circumstàncies de cada empresa, però comprenc que aquest no era l'objectiu del periodista, que se centra més en les persones. En qualsevol cas, sí que se li pot criticar que "hombres que mueven Alcoy" també serien els del món de la cultura del moment, per exemple, i sobre tot, totes aquelles persones anònimes que amb el seu esforç i treball personal contribuïen a engrandir els noms dels protagonistes. Pot sonar demagògic, perquè açò és impossible de reflectir en entrevistes personals, però potser el títol no és massa afortunat, i de fet crec que hui en dia la frase s'utilitza amb un to més irònic que altra cosa.
El llibre és pràcticament impossible d'aconseguir, de fet jo el vaig trobar per casualitat, i sospite que li deu faltar la sobrecoberta (algú també el té i me la pot escanejar?). En qualsevol cas, hi ha un exemplar a la biblioteca.

3 comentaris:

AlfredRussel ha dit...

Tens tota la raó, un llibre mític i una expressió que va crear escola... Si no recorde malament, per casa dels pares ha de rodar algun exemplar; a veure si un dia d'aquests el recupere.

Imperdonable que no coneguera el teu blog, em pose al corrent i, amb el teu permís, t'afegisc als meus enllaços. Gràcies, salut!

Judith ha dit...

És prou habitual que els escriptors acaben fent un recull d'articles publicats, generalment al periòdic Ciudad, com és el cas d'Adrián Miró. La veritat és que és prou útil si volem llegir el que ha escrit tal autor sobre un tema concret.
Per altra banda, crec que tens raó, el títol no és el millor.
Salutacions.

Viper ha dit...

Benvingut, Alfred Russel. Quina casualitat, tenia el teu blog en preferits, a l'espera d'afegir-lo a la llista d'enllaços.

Tens raó, Judith, gràcies a eixes recopilacions molts articles del Ciudad són accessibles, perquè la veritat és que és molt difícil consultar alguna cosa concreta més enllà dels últims anys...

Salut i feliç any nou!