dimarts, 7 de desembre de 2010

Fumboleries

Ja fa temps que el futbol no desperta passions en mi, llevat d'un Depor que, més per "patriotisme" que per altra cosa, ens porta diumenge sí, diumenge no, al freqüentment gèlid Collao.
Però la força de les circumstàncies fa renàixer, en ocasions, vells enamoraments, i més quan l'equip de la teua infantesa, aquell pel qual discuties amb els companys o fins i tot dormies entre els seus colors, meravella a qualsevol bon aficionat a "l'esport rei". 
I no és qüestió de forofisme, és qüestió d'un model del qual poden sentir-se orgullosos. Fer el futbol que fa el Barça, fidel a la seua concepció, superant daltabaixos pel mig, des que Cruyff tornara com a entrenador per a implantar i perfeccionar el que es feia a l'Ajax, té molt de mèrit.
Els resultats, a la vista de tots: no es pot negar la vistositat i efectivitat del seu joc, ni la titularitat habitual de 7 o 8 productes de la "pedrera", ni el fet que tres d'ells siguen els candidats al Baló d'Or. Ni tan sols, per molt que li dolga a tota eixa premsa i noticiaris madrilenys i madridistes, que si la selecció espanyola ha arribat on està, és gràcies fonamentalment al Barça.
Altres models, els dels fitxatges mediàtics a colp de talonari i els egos unflats i auto-divinitzats, potser done resultats a curt termini, però què voleu que vos diga, si es pot triar...