divendres, 25 de febrer de 2011

Biblioteca Alcoiana (XXXV)

Títol: El combate político de Juan Botella Asensi
Autor: Adrián Miró García
Any d'edició: 1981
Editor: Instituto de Estudios Alicantinos, Sucesor de Such, Serra y Cía. (imp.), Alacant.
Pàgines: 270
ISBN: 84-00-04845-8

Seria qüestió de fer una anàlisi més concreta, però em fa la sensació que gran part del repertori bibliogràfic alcoià existent fins als anys 80 se'l devem, apart de a l'autoedició, al mecenatge de les diferents versions del Monte de Piedad i al de l'Institut d'Estudis Alacantins, entitat vinculada a la Diputació Provincial i que hui en dia porta el nom del nostre Juan Gil-Albert. Ara ja es dedica soles a patrocinar treballs d'investigació i tesis doctorals, però al seu moment va permetre eixir a la llum moltes obres que d'altra forma mai haurien existit o passarien desapercebudes als arxius del Ciudad.
Aquest no és una excepció, ja que originalment va ser publicat pel seu autor a mode de fulletó setmanal al periòdic local, per a ser després recopilat en forma de llibre. A Adrián Miró no cal que el presentem, però potser sí al seu biografiat, un gran desconegut per als alcoians, tenint en compte que és l'únic que, de moment i si no m'equivoque, ha arribat a ministre.
Republicà i esquerrà serien qualificatius que podríem aplicar a Juan Botella Asensi, a més d'íntegre, ja que mai va renunciar a la seua ideologia. A través de la seua vida podem conéixer les intimitats polítiques d'eixa etapa poc estudiada de l'Alcoi de la Restauració, per a passar, després dels seus inicis com a advocat a Madrid, a la primera línia nacional com a diputat i Ministre de Justícia (soles 80 dies) de la II República.
No es porteu a engany, el títol ja deixa palés que és una obra eminentment política, i això és el que es trobareu, però també serveix per a conéixer la personalitat d'un gran alcoià, germà precisament de l'alcalde Evaristo Botella, afusellat al final de la Guerra Civil, i pare de l'escriptor Virgilio Botella, del que, curiosament, el propi Adrián Miró ha publicat molt recentment un altre fulletó setmanal al Ciudad. El veurem algun dia recopilat?
L'obra ja té uns anys, però es pot trobar en llibreries de vell, apart de, com no, a les biblioteques habituals.

dimarts, 15 de febrer de 2011

Autobombo (XV)

El tríptic cementerial és ja una realitat, i "los medios habituales" s'han fet ressò de la notícia, cadascú a la seua manera, però amb la mateixa nota de premsa i idèntica foto de base. El periodisme ja no és el que era:


Segons Pàgina 66.

Segons Información.


I segons el Ciudad, tot i que ací la notícia sembla ser altra (premeu al damunt per a ampliar-la). Ja sabeu, qui paga, mana.

I ara una justificació: l'òbvia politització que s'ha fet de la guia no és cosa nostra, i entenc els comentaris crítics que van apareixent als mitjans digitals, però no mesclem conceptes: la valoració del patrimoni no entén d'ideologies, i al cap i a la fi, nosaltres s'havem aprofitat d'ells tant com ells de nosaltres.

dilluns, 14 de febrer de 2011

Que conste

Que conste, senyors diversos d'agències d'inteligència diverses que es dediquen a rastrejar pàgines diverses buscant enemics diversos, que tot i les semblances, no tinc res a veure amb aquests interfectes. Altra cosa és que estiga d'acord amb el que  defenen, que ho estic.


 Parle d'aquests, per si no els coneixeu.

dissabte, 12 de febrer de 2011

Biblioteca Alcoiana (XXXIV)

Títol: Arqueología Industrial de Alcoi
Autors: Rafael Aracil Martí, Manuel Cerdà Pérez i Màrius García Bonafé.
Any d'edició: 1980
Editor: Ajuntament d'Alcoi, Foco-Berthe (imp.), Alcoi.
Pàgines: 96
ISBN: 84-300-2243-0
 
Aquesta obra suposà una autèntica fita historiogràfica al seu moment, ja que va ser la primera aproximació bibliogràfica que es feia a l'arqueologia industrial a tot l'estat espanyol. Els seus autors, vinculats a l'estudi de la industrialització i del moviment obrer però pràcticament neòfits en aquesta disciplina, recollien així les experiències que ja feia un temps venien desenvolupant-se al Regne Unit i part d'Europa. El lloc elegit no podia ser altre que Alcoi, tant pel propi origen dels autors (dos alcoians i un murer) com per les possibilitats que oferia la pervivència d'un considerable patrimoni industrial a aquell moment.
Com deia, es tracta soles d'una aproximació, amb una introducció sobre l'aparició i evolució de la disciplina, així com del cas concret de la industrialització alcoiana, amb les possibilitats que oferia l'estudi científic de les restes materials i els testimonis orals i escrits d'aquell procés. L'obra es completa amb una ampli recull fotogràfic, dividit en apartats per a les indústries tèxtil, paperera i metal·lúrgica, a més d'un per a construccions civils. Precisament, ací es pot criticar que s'imprimira tot el llibre en tinta verda, el que provoca que la majoria de imatges no siguen aprofitables.
Tampoc es planteja cap tipus de mètode o de tècniques arqueològiques, lògicament pel propi desconeixement dels autors, però això seria suplit anys després amb la Enciclopedia Valenciana de Arqueología Industrial (1995), coordinada per Manuel Cerdà i Màrius García, i amb la primera aplicació pràctica a Espanya de l'arqueologia industrial al Molinar d'Alcoi, dirigida pel propi Cerdà i on vaig tindre la sort també de participar-hi. Finalment, la seua obra de 2008, Arqueología Industrial, que ressenyarem en altra ocasió, es pot considerar tot un manual definitiu de la disciplina.
En resum, es tracta d'una obra amb un valor més bibliòfil que altra cosa, ja que ha sigut superada després pels mateixos autors, però no deixa de ser una lectura interessant. És molt difícil ja de trobar, però la teniu disponible a les biblioteques habituals.