dissabte, 12 de febrer de 2011

Biblioteca Alcoiana (XXXIV)

Títol: Arqueología Industrial de Alcoi
Autors: Rafael Aracil Martí, Manuel Cerdà Pérez i Màrius García Bonafé.
Any d'edició: 1980
Editor: Ajuntament d'Alcoi, Foco-Berthe (imp.), Alcoi.
Pàgines: 96
ISBN: 84-300-2243-0
 
Aquesta obra suposà una autèntica fita historiogràfica al seu moment, ja que va ser la primera aproximació bibliogràfica que es feia a l'arqueologia industrial a tot l'estat espanyol. Els seus autors, vinculats a l'estudi de la industrialització i del moviment obrer però pràcticament neòfits en aquesta disciplina, recollien així les experiències que ja feia un temps venien desenvolupant-se al Regne Unit i part d'Europa. El lloc elegit no podia ser altre que Alcoi, tant pel propi origen dels autors (dos alcoians i un murer) com per les possibilitats que oferia la pervivència d'un considerable patrimoni industrial a aquell moment.
Com deia, es tracta soles d'una aproximació, amb una introducció sobre l'aparició i evolució de la disciplina, així com del cas concret de la industrialització alcoiana, amb les possibilitats que oferia l'estudi científic de les restes materials i els testimonis orals i escrits d'aquell procés. L'obra es completa amb una ampli recull fotogràfic, dividit en apartats per a les indústries tèxtil, paperera i metal·lúrgica, a més d'un per a construccions civils. Precisament, ací es pot criticar que s'imprimira tot el llibre en tinta verda, el que provoca que la majoria de imatges no siguen aprofitables.
Tampoc es planteja cap tipus de mètode o de tècniques arqueològiques, lògicament pel propi desconeixement dels autors, però això seria suplit anys després amb la Enciclopedia Valenciana de Arqueología Industrial (1995), coordinada per Manuel Cerdà i Màrius García, i amb la primera aplicació pràctica a Espanya de l'arqueologia industrial al Molinar d'Alcoi, dirigida pel propi Cerdà i on vaig tindre la sort també de participar-hi. Finalment, la seua obra de 2008, Arqueología Industrial, que ressenyarem en altra ocasió, es pot considerar tot un manual definitiu de la disciplina.
En resum, es tracta d'una obra amb un valor més bibliòfil que altra cosa, ja que ha sigut superada després pels mateixos autors, però no deixa de ser una lectura interessant. És molt difícil ja de trobar, però la teniu disponible a les biblioteques habituals.

2 comentaris:

Judith ha dit...

Com tu dius molt interessant. Destacar el fet de que han passat els anys i el patrimoni industrial alcoià està molt pitjor del que estava quan els autors van fer aquest treball i van demanar a través d'ell la protecció del patrimoni.
Salutacions.

Viper ha dit...

Això és el més trist, veure el que es podia haver fet, i com ja és impossible.

Salut!