dimarts, 29 de març de 2011

D'excursió per Alcoi (de nou)

Després de l'ajornament per la pluja, aquest dissabte intentarem de nou fer l'excursió:


Per a més informació, ací.

diumenge, 27 de març de 2011

Biblioteca Alcoiana (XXXIX)

Títol: Bibliografia de Alcoy
Autor: Adrián Miró García
Any d'edició: 1958
Editor: Comisión provincial de monumentos históricos y artísticos, Layetana (imp.), Alacant.
Pàgines: 84
ISBN: ---

Si hi ha algun pioner en parlar sobre llibres del nostre poble, eixe és Adrián Miró, i no solament això, sinó que al llarg dels anys ha anat elaborant diverses publicacions dedicades als escriptors locals i les seues obres, que ressenyaré en propers retalls.
Aquesta és precisament el punt de partida d'eixa temàtica, i un dels seus primers treballs editats. L'obra ofereix el que promet al títol: una recopilació de llibres, articles i, fins i tot, manuscrits, que parlen sobre algun aspecte històric, científic o humà d'Alcoi. Queden excloses, per tant, les obres fetes per alcoians que no tinguen com a protagonista al nostre poble.
El treball és breu, soles és una relació sense valoracions, agrupada temàticament, però és evident que és exhaustiu, tenint en compte el que existia a aquella època. També adjunta al final un imprescindible índex d'autors. Sí que se li pot criticar no ser més exacte pel que fa als articles apareguts en premsa, ja que moltes vegades soles aporta l'any i el nom de la publicació, però no deixa de ser una tasca meritòria.
Hui en dia ha quedat desfasat, evidentment, i de fet l'esperit d'aquesta obra el recull una altra que ja vam ressenyar (que per desgràcia també necessita actualització), però no deixa de ser una curiositat.

dijous, 24 de març de 2011

El regal de l'any

Pensava que res podia superar la Batamanta, però sí, el regal de l'any és el nou Furbi Camps. Corre a per ell!

dimarts, 22 de març de 2011

Los intereses creados

Aquests dies estem assistint a tot un seguit de justificacions i declaracions pomposes, per part de la premsa i la classe política occidental en general, sobre la necessitat d'intervindre militarment a Líbia amb un propòsit "humanitari" (les cometes són meues). És evident, clar, que es frenaran els abusos que feia Gadafi amb la població civil, i fins i tot s'acabarà amb ell (políticament o físicament), encara que no es vulga reconéixer, però jo em pregunte: i per què no abans?
El cas de Gadafi és molt curiós: enemic clàssic d'occident, promotor del terrorisme internacional, bombardejat per Reagan, "malo" habitual a les pel·lícules ianquis de finals dels 80 i principis dels 90... i de sobte, es converteix en "el amigo de los niños" i tots corren a fer-se la foto amb ell (el primer, per cert, un president de cuyo nombre no quiero acordarme).


És que Gadafi havia deixat de ser el que era de la nit al dia? Perdonàvem els seus "pecadillos"? Però si fins i tot queia simpàtic, per frikades com els seus vestits, la seua haima o la seua guàrdia d'amazones.
Ara, davant les revoltes populars, França  no va tardar en donar el seu suport als rebels. Les cartes estaven damunt la taula i no hi havia marxa enrere, soles s'havia de posar d'acord l'ONU (no massa ràpid, que els rebels havien de necessitar-nos de veritat i estar en deute amb nosaltres) per a la intervenció.
Ara bé, quan acaben en Líbia aniran també a Bahrain o a Iemen? I quan estiguen apaivagats continuaran amb aquells dels que no se'n recorda ningú i viuen contínues tragèdies Sàhara cap avall? I s'encarregaran també de règims tan poc respectuosos amb els drets humans com Corea del Nord o la pròpia Xina?
La resposta és simple: si una qüestió humanitària és excusa per a intervindre a Líbia, també ho serà arreu del món. Si es queden de braços creuats, haurem de ser malpensats.

dissabte, 19 de març de 2011

Biblioteca Alcoiana (XXXVIII)

Títol: Lecturas alcoyanas
Autor: Rafael Coloma Payá
Any d'edició: 1967
Editor: Autoedició, La Victoria (imp.), Alcoi.
Pàgines: 176
ISBN: ---
 
És increïble la quantitat de llibres que es van publicar als anys 60-70 a Alcoi, quasi sempre fruit de l'autoedició, amb uns autors habituals i amb temàtiques molt diverses. La majoria impossibles de trobar al nostre poble, gràcies a Internet poden anar recuperant-se molts provinents de biblioteques desaparegudes o de particulars, però sovint són "tirs a cegues", perquè la informació sobre molts d'ells és pràcticament inexistent. En aquest cas, tant l'autor com el títol eren prou significatius, però el contingut era una incògnita.
I el que m'he trobat és una recopilació d'una trentena de textos (potser d'articles del Ciudad? No ho especifica) sobre diferents aspectes històrics d'Alcoi, basats en diverses troballes documentals que l'autor va fer a l'Arxiu. L'ordenació és completament anàrquica, sense relació cronològica ni temàtica, i l'interés també és variable, però no deixen d'haver algunes aportacions interessants. És totalment fruit d'una època òrfena d'historiadors (amb les excepcions de Rogelio Sanchis i Adrian Espí), depenent de la bona voluntat dels lletraferits locals, el que donava lloc a publicacions d'aquest tipus. Llàstima que moltes d'elles passen ja completament desapercebudes per a la historiografia alcoiana.
Sembla que al que tinc li falta la sobrecoberta, i pel que veig soles existeix un exemplar de consulta a la biblio.

diumenge, 13 de març de 2011

Líders!

Feia temps que no parlava del meu estimat Depor per ací, però l'ocasió ho mereix. I és que, poquet a poquet i sense fer soroll, s'havem convertit en els nous líders del grup:


S'ha de reconéixer que li havem agafat el filet a la categoria, i no hi ha any que no estiguem entre el grup capdavanter. També diu molt poc d'aquesta Segona B, perquè no és que estiguem fent una temporada especialment brillant, sobre tot a casa, però em fa la sensació que amb un mínim de serietat, estabilitat a la banqueta i, sobre tot, pagaments al dia, tens un lloc de privilegi assegurat.
En fi, soles és anecdòtic, perquè encara queda lliga, però com se sol dir, "estem en la pomada".

dissabte, 12 de març de 2011

Biblioteca Alcoiana (XXXVII)

Títol: Un siglo de construcción, 1903-2004
Autor: Vicente Pérez Seguí
Any d'edició: 2010
Editor: Autoedició, Gráficas Alcoy (imp.), Alcoi.
Pàgines: 93
ISBN: 978-84-614-5671-0

Fa pocs dies anava a la presentació d'aquest llibre, que partia d'una premissa interessant: l'arquitectura des del punt de vista dels mestres d'obres. Sovint, quasi sempre millor dit, els historiadors tenim el vici de quedar-se amb els grans noms: reis, generals, presidents, empresaris... i poques vegades (també per la inexistent informació) ens referim a la gent que hi ha darrere i que possibilita les seues gestes. Amb la construcció passa el mateix, i sempre ens quedem amb els arquitectes, però mai amb els que en realitat fan els edificis. L'arquitectura és un cas insòlit dins de les arts: autors i executors solen coincidir a la pintura o l'escultura, però en altres com la música, el teatre o el cinema els dos tenen igual reconeixement, cosa que no succeïx a la construcció.
L'autor del llibre que ens ocupa pretén suplir, en part i humilment, eixa injustícia, com a últim membre d'una saga familiar de tres generacions que s'han dedicat a aquest ofici, els "Chulleta". El seu avi, Vicente Pérez Espinós, començà com a mestre d'obres quan aquests ja començaven a deixar el protagonisme als arquitectes titulats, i visqué el gran esplendor de la burgesia alcoiana. El seu pare, Vicente Pérez Jordà, s'enfrontà als difícils anys de postguerra i a la reconstrucció i creixement d'Alcoi. I ell mateix, Vicente Pérez Seguí, va assumir l'adaptació de l'empresa ("Viaducto Obras") als temps moderns i les noves necessitats.
El llibre és modest, de fet es llig en un sospir, i potser és més interessant la nombrosa documentació gràfica que aporta, però tampoc se li pot demanar més. Seria tasca dels historiadors abordar de veritat aquest tema, i no soles pel que fa als mestres d'obres, sinó també a tots els artesans anònims que han col·laborat a engrandir eixes edificacions.

dilluns, 7 de març de 2011

D'excursió per Alcoi

*EDITAT: Queda ajornada la visita per la pluja, ja avisarem de les noves dates.

AVAI ha tornat a triar Alcoi per a la seua activitat "Una visita per mes", en esta ocasió per a un passeig urbà de la mà de l'historiador, arqueòleg industrial i professor universitari Manuel Cerdà. El recorregut serà aquest proper dissabte a partir de les 11'30, iniciant-se a la Plaça d'Espanya. Per la vesprada també hi ha intenció de visitar el Refugi i el Centre Explora, amb possibilitat d'organitzar un dinaret si hi ha interés.
Per a més informació, ací. Esteu tots convidats.

dijous, 3 de març de 2011

Et voilà

Finalment, ja podem posar-vos per ací el tríptic, però si se l'estimeu més en paper, podeu passar per la Tourist Info o pel propi Cementeri:




dimecres, 2 de març de 2011

Biblioteca Alcoiana (XXXVI)

Títol: Casos y cosas sobre Alcoy
Autor: Roberto García Payá
Any d'edició: 2004
Editor: CAM, Alfagràfic (imp.), Alcoi.
Pàgines: 215
ISBN: 84-688-6923-6

De nou tenim una altra recopilació d'articles del Ciudad, en esta ocasió obra de Roberto García Payá, director i professor que fou de l'Escola Industrial, a més d'Enginyer Cap Municipal, entre d'altres càrrecs. Pòstumament se li va editar altre llibre, Alcoy y sus aguas (2007), ja que aquest fou un dels seus camps d'actuació.
El recull està classificat en àmbits temàtics: Urbanisme, Aigües, Medi Ambient, Indústria i Economia, Ensenyament, Personatges i Varis, amb articles des de finals dels anys 70 fins a principis dels 2000. Ací radica gran part del seu interés, ja que ens permet conéixer els problemes sempiterns que ha patit Alcoi, molts d'ells encara sense resoldre, així com les dots de "futuròleg" de l'autor. L'enginyer demostra la seua gran formació i cultura als diferents articles, lògicament d'interés variable per al lector, a més de la seua constant crítica al sanusisme, més significativa si tenim en compte que ell era de vella tradició socialista (el seu oncle, militar, fou qui afavorí l'accés del poble al quarter a l'inici de la Guerra Civil davant del perill de sublevació, fet que li suposà el posterior afusellament).
En definitiva, es tracta d'una obra certament recomanable, com a testimoni de primera mà d'un protagonista i d'una ment tan preclara d'aquell Alcoi tan recent i tan llunyà al mateix temps. Ja és difícil de trobar però, com sempre, el teniu a la biblio.

dimarts, 1 de març de 2011

El CADA

Havíem deixat passar els dies sense trobar el moment per a visitar el nou Centre d'Art d'Alcoi, el CADA, però ja puc parlar-vos de les primeres impressions.


En primer lloc, la ubicació és excel·lent: cèntric i a un edifici amb la prestància de l'antic Monte de Piedad, al qual se li ha fet una reforma amb molt de criteri. És un problema si vas en cotxe, clar, però ben prop està l'aparcament públic de La Alcoyana (al qual no li vindria malament una reforma, per cert).
Les sales interiors tenen espai suficient, i ha sigut un encert la conservació de la Sala de Juntes i la Sala del Consell, com a homenatge a la història de l'entitat originària, la més antiga de les que formen l'actual CAM. I és que l'edifici continua sent propietat seua, destinant la planta baixa i la segona a la seua Obra Social, mentre que la primera està dedicada a les exposicions del Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana.
Les primeres que van inaugurar el museu van ser la de "Elogi de la pintura. Alcoi 1865-1925", i "Mitos de Cano. La exposición". Òbviament, la que ens interessava era la primera, tot i que la segona, que per cert ja ha estat clausurada, no deixava de ser curiosa, referida a fotos taurines dels famosos que venien per Espanya. La de pintura, com deia, la més interessant, està dedicada a una mostra d'eixa magnífica generació artística que vam tindre a Alcoi a les acaballes del segle XIX i inicis del XX. Obres d'Antonio Gisbert, Emilio Sala, Lorenzo Casanova, Plácido Francés, Francisco Laporta, Fernando Cabrera... i fins i tot una escultura de Lorenzo Ridaura, amb l'interés afegit de pertànyer totes elles a institucions privades o particulars, i per tant no massa accessibles habitualment. Si no haveu anat, no se la perdeu, hi ha de temps fins al 20 de març.
Ja era hora que a Alcoi tinguérem un museu d'art, però ací podem fer també la major crítica: la increïble estupidesa de l'Ajuntament d'Alcoi, que per no poder ni veure a la Consellera de Cultura (del mateix partit!) que ha finançat en gran part l'obra, s'ha desentés completament, perdent una oportunitat única de tindre un espai propi per a tota eixa col·lecció municipal dispersa en diferents dependències i magatzems. Espere (desitge), que si algun dia enviem a pastar fang a estos borinots es puga arribar a algun tipus de conveni.