dimarts, 22 de març de 2011

Los intereses creados

Aquests dies estem assistint a tot un seguit de justificacions i declaracions pomposes, per part de la premsa i la classe política occidental en general, sobre la necessitat d'intervindre militarment a Líbia amb un propòsit "humanitari" (les cometes són meues). És evident, clar, que es frenaran els abusos que feia Gadafi amb la població civil, i fins i tot s'acabarà amb ell (políticament o físicament), encara que no es vulga reconéixer, però jo em pregunte: i per què no abans?
El cas de Gadafi és molt curiós: enemic clàssic d'occident, promotor del terrorisme internacional, bombardejat per Reagan, "malo" habitual a les pel·lícules ianquis de finals dels 80 i principis dels 90... i de sobte, es converteix en "el amigo de los niños" i tots corren a fer-se la foto amb ell (el primer, per cert, un president de cuyo nombre no quiero acordarme).


És que Gadafi havia deixat de ser el que era de la nit al dia? Perdonàvem els seus "pecadillos"? Però si fins i tot queia simpàtic, per frikades com els seus vestits, la seua haima o la seua guàrdia d'amazones.
Ara, davant les revoltes populars, França  no va tardar en donar el seu suport als rebels. Les cartes estaven damunt la taula i no hi havia marxa enrere, soles s'havia de posar d'acord l'ONU (no massa ràpid, que els rebels havien de necessitar-nos de veritat i estar en deute amb nosaltres) per a la intervenció.
Ara bé, quan acaben en Líbia aniran també a Bahrain o a Iemen? I quan estiguen apaivagats continuaran amb aquells dels que no se'n recorda ningú i viuen contínues tragèdies Sàhara cap avall? I s'encarregaran també de règims tan poc respectuosos amb els drets humans com Corea del Nord o la pròpia Xina?
La resposta és simple: si una qüestió humanitària és excusa per a intervindre a Líbia, també ho serà arreu del món. Si es queden de braços creuats, haurem de ser malpensats.

2 comentaris:

Judith ha dit...

Pensa mal i acertaràs.

Viper ha dit...

El que més fot és la facilitat amb què ens manipulen.