dimecres, 12 d’octubre de 2011

El Cementeri Vell d'Alcoi (II)


El 15 de febrer es presenta el projecte per part de l’arquitecte, del qual soles tenim la descripció: es tractava d’un recinte d’indubtable factura acadèmica i presència arquitectònica, amb un claustre porticat al voltant d’un pati central, capelles a les cantonades i un oratori central. El lloc elegit era l’anomenat “Altet de la Creu”, situat junt al camí d’Alacant, poc més amunt de la Porta del Molinar, uns terrenys que oferien unes condicions òptimes: elevats i ventilats, ben comunicats i sense terres de conreu més avall que pogueren veure’s afectades. El cost ascendia a 230.000 rals, 142.000 si s’excloïa l’oratori.
A continuació, segons disposava la llei, es va obrir sumari per a recollir testimonis que justificaren l’obra i es va formar una comissió de metges que va donar conformitat a l’emplaçament, però el principal problema que es plantejava era el finançament, especialment per part de l’Arquebisbat, insistint en què l’obra era desproporcionada i s’havien de reduir despeses, ja que, per a fer el cementeri, “con una cruz y las paredes de su cerco estaba cumplido.” 
La qüestió anava endarrerint-se, i en febrer de 1807 s’aprovava una actuació d’urgència amb l’objectiu de fer lloc a l’església parroquial (2), amb la curiosa mesura de procedir al desallotjament nocturn de les sepultures tancant les portes i obrint les finestres més altes de l’església, per a que les possibles emanacions no afectaren a la població. 
Res més tenim a l’Arxiu Municipal sobre la construcció del cementeri, però podem completar la informació mitjançant fonts indirectes (3). Així, trobem que finalment va ser inaugurat baix l’ocupació francesa del general Harispe, concretament en febrer de 1812 (4), i la primera partida de defunció corresponia, curiosament, al propi enterrador, Jorge Pérez. Segons comptes aprovats en visita parroquial de 1819, la construcció li havia costat al clero 7.454 lliures, 19 sous i 3 diners. L’àrea del cementeri era de 4.810’25 m² (quasi uns 70 metres de costat), s’elevava 74 metres sobre el centre de la població i distava de les últimes cases 547’85 metres. Sembla evident que el projecte original no es va poder realitzar pel seu elevat cost, i per descripcions posteriors i també per comparació amb els primitius recintes cementerials de poblacions de la contornada, podem intuir un aspecte molt pobre, limitat a un simple espai quadrangular, amb pati central per a fosses comunes i sepultures en terra, quatre fileres de nínxols adossades als murs de tancament amb coberta de teula cap a la vessant interior, i algunes instal·lacions mínimes per a l’enterrador.
 
(2)    Tot i la prohibició, sí que se soterraven en dues criptes a l’interior els membres del clero i els de la Confraria del Rosari.
(3)    Bàsicament, obres editades al mateix segle XIX. Veieu les fonts consultades.
(4)    Vilaplana aporta la data del dia 4, i Martí la del 24.