dijous, 13 d’octubre de 2011

El Cementeri Vell d'Alcoi (III)


Tanmateix, prompte és evident el desig de la burgesia local de soterrar-se més dignament, i en 1839 es concedia als hereus de Francisco Tomás Gosálbez la construcció d’una ermita dins del cementeri, amb cripta subterrània. D’aquest moment, o potser l’any anterior, és la iniciativa dels mateixos Gosálbez d’elevar el primer monument funerari d’aquest cementeri (5), en forma d’obelisc, el qual per sort encara es conserva, ja que en 1898 va ser traslladat al nou camp sant de Cantagallet. 


Com que l’espai existent a la necròpolis alcoiana no permetia molts monuments d’aquest tipus, prompte apareix altra tipologia, la del panteó arquitectònic familiar, que com a original solució haurà de construir-se a l’exterior del recinte, tenint únicament l’accés a la tàpia interior. A l’Arxiu Municipal es conserven dos plànols d’aquest tipus i referències a un altre, amb un estil molt academicista.
El clero parroquial va continuar administrant el cementeri com a propietat seua, compensant la inversió inicial mitjançant els beneficis del ius sepelendi, és a dir, els drets d’enterrament junt amb els oficis religiosos, però anirà patint algunes restriccions, com en 1849, quan se’ls prohibia realitzar les exèquies de cos present a les esglésies de la població, per qüestions de salubritat. A més a més, en 1847 el vicari general ja havia disposat que la nova parròquia de Sant Maure i Sant Francesc començara a percebre els drets de sepultura dels seus feligresos, en detriment de la parròquia de Santa Maria, considerant que aquesta ja estava reintegrada de les despeses per a la construcció del recinte. 
D’aquells anys es conserva també un ampli expedient a l’Arxiu sobre la plaça d’enterrador (6), on trobem que solia estar vinculada a una mateixa família i que, a més a més, patia una mortalitat molt elevada, sens dubte per la contínua exposició a les diferents epidèmies i malalties que assolaven la ciutat. També eren freqüents les denúncies per negligència o per picaresca.
 
(5)   Cap la possibilitat que fins i tot siga més antic. Aquest panteó està més àmpliament estudiat al nostre article del periòdic Ciudad.
(6)    Es tracta del nº 3246/013, amb dades de 1844 a 1876.