divendres, 14 d’octubre de 2011

El Cementeri Vell d'Alcoi (IV)


Posteriorment, la Guia de Martí serà la que ens deixe la millor descripció del Cementeri Vell (7): “Consta de un solo pátio muy capáz para el servicio de esta poblacion. Ademas de los 280 nichos para sepultura de particulares, cuyo número va siempre en aumento, cuenta con algunos panteones de buena fàbrica y un monumento sencillo y de gusto, el primero que se labró, en el centro frente á la puerta de entrada. Contiene una capilla de construcción moderna; cuarto-habitacion para el sepulturero; un pozo grande de agua y otro destinado a servir de sumidero.” És evident que el monument al que es refereix és l’obelisc de la família Gosálbez, i la descripció del recinte ve a coincidir amb un croquis elaborat en 1885 que recull Vicedo a la seua Guia de 1925 (8). 


Com a novetat, es pot apreciar el petit recinte adossat del Cementeri Civil, habilitat des de 1877 segons requeriment d’una comunitat evangèlica existent a Alcoi per aquelles dates. Es tractava d’una parcel·la amb una superfície de 61 m² i 46 cm (quasi 8 metres de costat, aproximadament), sembla que amb la modalitat dels nínxols per als soterraments.
Per aquella època, dos problemes començaven a fer-se evidents: per una banda, la cada vegada major proximitat al nucli urbà, el qual tenia una gran necessitat d’espai pel continu creixement demogràfic, i per altra, i derivada d’aquesta circumstància, la manca de llocs per a practicar nous soterraments, agreujada per l’elevada mortalitat ocasionada per les diferents epidèmies i les dolentes condicions de vida que patia la ciutat, en especial les classes més desafavorides. Ja al Projecte d’Eixample i Rectificació de l’any 1875 es plantejarà un nou emplaçament per al cementeri, però la qüestió no s’abordarà definitivament fins a 1884, quan la imminent arribada d’una nova passa de còlera provocarà que el Governador Civil d’Alacant dictamine el tancament del cementeri existent, que estava ja a soles 50 metres dels habitatges més propers, i la construcció d’un altre més ampli i allunyat de la població. En qualsevol cas, els problemes respecte a la nova localització al tossal de Cantagallet faran que encara s’utilitze l’antic un any més, fins que en juliol de 1885, quan l’epidèmia colèrica ja estava present, s’habilite provisionalment la nova ubicació i no es permeta ja cap inhumació més al Cementeri Vell.

(7)    Concretament, a la pàgina 253.
(8)    Apareix a la pàgina 84, però no va acompanyada de cap explicació al text.

2 comentaris:

Negre ha dit...

Quin gran article sobre el cementiri Vell d'Alcoi. M'agrada molt!

Viper ha dit...

M'alegra que t'agrade, Negre, tu també fas articles molt interessants.