dilluns, 25 de juny de 2012

La producció escultòrica funerària de Lorenzo Ridaura (II)


Cronològicament, la segona escultura de Ridaura que podem veure al Cementeri és el famós “Àngel del Silenci”, situat al panteó de la família d’Agustín Gisbert Vidal, destacat industrial i propietari de “La Mistera”, que elegeix la primera parcel·la a l’esquerra de l’accés al recinte. A l’Arxiu consta l’adquisició del terreny en 1901, però no es conserva cap document del projecte. Per sort, un article de premsa de 1903 el presenta com a ja finalitzat i especifica que va ser dissenyat pel gendre del propietari, el pintor Cabrera, mentre que de la part tècnica s’encarregaren l’enginyer José Cort, pel que fa a la cripta, i l’arquitecte Vicente Pascual pel que correspon al monument megalític, a mode de dolmen celta. I l’àngel és eixa "esbelta figura en mármol, maravillosamente ejecutada por el escultor alcoyano y querido amigo nuestro, Lorenzo Ridaura" que menciona el cronista (3). Estilísticament mostra tendències ja clarament pertanyents a l’Art Nouveau, i un cert parentesc amb els àngels que va fer per a l’altar de l’església de Sant Jordi, contractats en 1915. També per aquesta època tornarà a establir-se a Alcoi (Querol havia mort en 1909); tanmateix, la seua estada a la capital no era obstacle per a tindre encàrrecs ací, com havem vist.


Com déiem, es tracta d’una obra que podem classificar com a modernista, amb no poques influències de Benlliure, a qui conegué a les exposicions madrilenyes. De nou utilitza el marbre blanc, però ara el drapejat vaporós i la sinuositat de les formes, les ales, els cabells i els gestos són molt més expressius, tot representant el moment en que l’àngel descendeix per a situar-se com a guardià damunt l’accés a la cripta. Ridaura ha abandonat l’idealisme classicista i anirà tendint progressivament cap a un simbolisme de tall expressionista i poètic. El tema sí és més habitual, el psicopomps o “portador d’ànimes”, i el seu referent iconogràfic més llunyà pot remuntar-se a la mitologia egípcia (4).

(3)  AMA (1901) i Heraldo de Alcoy (1903).
(4)  Vegeu les aportacions al respecte d’aquesta obra d’Espí (1972) i Ruiz (2011).