dijous, 28 de juny de 2012

La producció escultòrica funerària de Lorenzo Ridaura (V)


La darrera escultura funerària que li coneixem a Ridaura és també l’única que no trobem a Alcoi. La família feia temps que s’havia traslladat a la localitat d’Anna, on havien instal·lat un parell de molins, i allí estava soterrada la mare de l’escultor, Constantina Gosálbez Tormo, des del seu traspàs en 1923. En setembre de 1930, el propi Ridaura sol·licita a aquell Ajuntament la compra d’una parcel·la de 6 metres quadrats al cementeri, que pagaria ja en 1934, data en la que havem d’ubicar aquesta obra (7). Les semblances amb el panteó d’Enrique Hernández són evidents, tant pel tipus de pedra com pel basament geomètric, a més de la figura de la matrona que ara apareix dempeus, amb l’únic atribut de la corona de sempreviva a les mans. En aquesta última etapa Ridaura sembla molt més contingut, la seua escultura ha perdut modernitat i torna a arquetips més clàssics, menys arriscats, amb un cert to malenconiós (8).


En conclusió, i com a proposta de sistematització, podríem dividir la producció de Ridaura en tres etapes: una de formació, que arribaria fins la mort del mestre Querol en 1909, i on el nostre escultor va experimentant diverses tendències a la recerca d’un estil propi; una segona de plenitud, on la influència de Benlliure, i potser indirectament també de Rodin, acaben per definir-lo, i en la que farà les seues millors obres entre el modernisme i el simbolisme expressionista, tot arribant fins a 1930; i una tercera i última de maduresa, on cada vegada es mostra més contingut i amb molt menys impuls creador, amb formes pròximes a l’Art Déco.
 
(7)  Actes dels Plenaris de 1923 a 1935, Arxiu Municipal d’Anna. Citades per Bellot; Benavent (2007).
(8)  Caldria analitzar les circumstàncies personals per les que travessà l’artista, però és cert que ja no tindrà encàrrecs d’importància. Acabarà per traslladar-se també a Anna, i tant ell com el seu germà Mario seran soterrats al panteó de sa mare.