dilluns, 19 de novembre de 2012

Poc dura l'alegria a casa del pobre

Doncs sí, aquest dies hem assistit bocabadats com ha anat enviscant-se la cosa fins acabar amb el trencament del pacte de govern municipal, el famós tripartit. És evident que es feia una política de mínims, pels inevitables condicionants econòmics, i també que hi havien rivalitats soterrades, però pense que la sensació que es tenia, al menys, era la de comptar amb un govern amb "trellat" i amb alguns regidors que coneixen el que tenen entre mans, cosa que en els temps que corren ja és d'agrair.


No vaig a entrar en detalls que podeu trobar als mitjans habituals, però tinc la necessitat de posar el que pense:
  • És evident (per als que vam anar i per a la SGAE) que no hi havien 7.000 persones al concert de Serrat i Sabina, així que no es va arribar al mínim per a tenir un cost zero i estava clar que els famosos 21.000 € anaven, en part, a pal·liar eixe desajust.
  • No crec, "curats d'espant" com estem, que això fos difícil de justificar, i més tenint en compte la promoció que va suposar per a Alcoi.
  • En compte de parlar clar, sembla que s'ha desviat l'atenció i s'han donat explicacions pelegrines, mentre l'oposició anava punxant (com és el seu paper, estiga o no legitimada després de "distraure" molt més que 21.000 € quan manaven).
  • L'alcalde ha optat per destituir a la regidora responsable, no pels diners, sinó per no dir la veritat des del principi. Aquesta decisió deuria ser normal en democràcia, però tots dubtem si hauria fet el mateix amb un membre del seu propi partit.
  • El vicealcalde, en compte de cridar a l'ordre a la responsable, s'ha comportat com va fent des de les eleccions, amb una arrogància impròpia, per molt bons resultats que tinguera, del tercer partit en nombre de votants.
  • En compte d'arribar a un consens, amb una simple reorganització de competències, s'ha acabat trencant la baralla i les il·lusions que molts teníem dipositades en aquest govern, potser anticip del que podria passar a la Generalitat.
  • De nou veiem, amb tristor, que sempre estaran per davant les quotes de poder i les estratègies electorals dels partits que l'interés dels ciutadans, i així és molt difícil mobilitzar a la gent. El futur està encara, si pot ser, un poc més negre.

3 comentaris:

Osukaru ha dit...

En unes condicions democràtiques normals la destitució estaría be però amb la que està caent i amb tot el que s'ha fet en governs anteriors i en el actual govern estatal 21.000 euros em sembla calderilla insuficient com per a llevar del seu lloc a la regidora. Com ja dic, la decisio és quasi-justa... Complicada!.

Mireu la Castedo com als jutjats a pasar el ratet i pegar-se unes bones rises amb els colegues!.

Viper ha dit...

I a més, com he dit, que de segur si haguera sigut del propi partit no s'hauria arribat tan lluny...

Salut!

Judith ha dit...

Pense que encara que pareix la tònica habitual entre els polítics últimament i que quasi quasi ja ens sembla normal, mai es deu justificar el despiste de diners publics, ni tan sols un euro, ni la mentida descarada, és més, crec que deurien haver fet alguna cosa des d'el Bloc per a poder salvar el pacte i la cara.
Com molt be dieu, ara les il·lusions de molts se'n han anat a terra.
Salutacions.