divendres, 23 d’agost de 2013

Biblioteca Alcoiana (XC)

Títol: Arqueología industrial. Teoría y práctica.  
Autor: Manuel Cerdà Pérez    
Any d'edició: 2008          
Editor: Universitat de València, Guada Impresores (imp.), València.
Pàgines: 258 
ISBN: 978-84-370-7203-6

Supose que es nota que aquest estiu he estat repassant la bibliografia industrial, i de nou vos porte un llibre especialitzat, que a simple vista no tindria relació amb Alcoi, però com a mínim la portada (fàbrica "Els Solers", del Molinar) ja ens dóna alguna pista.
Del seu autor, murer de naixement i valencià d'adopció, ja havem tractat alguna que altra vegada, però convé assenyalar que es tracta d'un dels majors especialistes que tenim sobre l'arqueologia industrial, com ve a demostrar en aquesta obra, tot un manual de la disciplina.
No hem d'entendre aquest vessant de l'arqueologia com la mera conservació del patrimoni industrial, sinó que el seu objectiu és ser una font més de coneixement històric, i amb aquesta pretensió afronta l'autor l'obra. La relació amb Alcoi és immediata: com havem vist, ací es va publicar la primera obra nacional sobre el tema, ací es va fer el primer congrés d'arqueologia industrial del País Valencià, i ací es van fer les primeres campanyes arqueològiques d'aquesta modalitat també de tot l'estat, concretament al Barxell (zona de la Font del Quinzet i Molí Romà) i al Molinar (fàbriques de primera aigua). En tots aquests esdeveniments estava implicat el propi Cerdà, així que trobareu molt d'ells a aquest llibre, lògicament una lectura especialitzada i dirigida fonamentalment a estudiants i professionals de la matèria.
Ara que ja ha abandonat el vessant docent, i espera la jubilació des de la seua plaça de tècnic del Museu Valencià d'Etnologia, he de reconéixer el meu deute amb ell: com a professor de l'assignatura d'Arqueologia Industrial, a València, em va despertar l'interés per la matèria; vaig participar a l'etapa final de les campanyes arqueològiques del Molinar; em va donar feina en un moment personal difícil com a col·laborador de la Gran Enciclopedia de la Comunitat Valenciana; vaig poder gaudir de tres beques consecutives a l'estiu per a realitzar part de l'inventari del patrimoni industrial del País Valencià (propiciant, de pas, que Eli i jo ens coneguérem); va comptar amb nosaltres per a refundar AVAI (que ara tornem a tindre parada) i, en definitiva, ha estat el meu mentor en tot aquest procés d'apassionament pel patrimoni industrial. Tens el meu reconeixement i la meua gratitud incondicionals, Manolo.