dijous, 8 d’agost de 2013

Biblioteca Alcoiana (LXXXI)

Títol: El sainet fester     
Autor: Jordi Botella Miró 
Any d'edició: 1995      
Editor: Ajuntament d'Alcoi i Institut de Cultura "Juan Gil-Albert", Gráficas Ciudad (imp.), Alcoi.  
Pàgines: 262 
ISBN: 84-89136-04-1

Una de les coses que mai suposaries que porta aparellat açò de ser Cronista és formar part del jurat del concurs de sainet fester, apartat on els meus coneixements, ho reconec, no van molt més enllà dels d'un simple aficionat. Per sort, la resta de components són professionals amb reconeguda trajectòria en aquest camp.
Un d'ells és, precisament, l'autor d'aquesta monografia que hui vos porte, el company i professor de Valencià Jordi Botella, qui també va ser director del propi institut Pare Vitòria i del Centre Cultural. Més conegut com a escriptor de narrativa i poesia, aquest llibre fou el resultat d'un treball d'investigació de la seua disciplina, publicat arran d'aquella col·lecció que l'Ajuntament promogué amb motiu del 150 aniversari del títol de Ciutat per a Alcoi, i de la que ja en havem vist alguns exemplars.
El sainet fester és altra d'eixes peculiaritats emanades del nostre poble, amb una temàtica difícilment exportable més enllà de l'àmbit comarcal, i que compta ja amb una llarga evolució des dels primers editats en 1855. El que fa l'autor és un repàs històric i estilístic sobre eixa evolució, incloent no poques reproduccions facsimilars dels més antics. De fet, la major part del treball se centra en eixa etapa més desconeguda i anterior a "l'edat d'or" que promogueren Armando Santacreu i Joan Valls, junt amb el Quadre Artístic de l'Associació de Sant Jordi, i que ja tracta a la part final del llibre.
I ací tenim la major carència de l'obra, els anys transcorreguts, ja que quan va ser publicat encara no hi havia suficient perspectiva per analitzar la nova fornada d'autors que han anat escrivint sainets al llarg de 20 anys més, fins l'actualitat. Aquesta seria una etapa caracteritzada per un estancament general de les fórmules, amb honroses excepcions, i per autors que no arrisquen massa als seus plantejaments, potser pel condicionant d'haver de passar el filtre d'un jurat.
Però en fi, són reflexions que no venen al cas d'un llibre molt recomanable per als que els interesse el tema, de fet és el més complet que hi poden trobar.